Se dabanarà a Seta lo 4 d’abril de 2025 a la Balena Roja, 5 quai A. Merle a Seta, una conferéncia-debat animada per Felip Martel.

L'eveniment es organizat pel Ceucle Occitan setòri.

Se sap ben qu'una Occitània ne pòt amagar una autra. Al delà de la region administrativa, i a ben una autra Occitània, l’autentica, que jamai foguèt pas un estat nimai una província mas un espaci lingüistic que va de l’Atlantic al Piemont, del Massiu Central als Pirenèus. Un espaci que, per dessús la lenga occitana crea de ligams e de solidaritats, de traches culturals partejats e una cèrta consciéncia d’apartenéncia.

Es d’aquò que parlarà l’istorian Felip Martel, professor emerite al departament d’occitan de l’Universitat de Montpelhièr, autor de mantun obratge dont una Histoire de l’Occitanie, pareguda en 2019.


Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Publicacion : aprene l'occitan e promòure lo 'patrimòni'

Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud

Sortiguèt al mes de genièr de 2023 lo libre Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud. Es estat publicat per L'Harmattan.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.