Se dabanarà a Seta lo 4 d’abril de 2025 a la Balena Roja, 5 quai A. Merle a Seta, una conferéncia-debat animada per Felip Martel.

L'eveniment es organizat pel Ceucle Occitan setòri.

Se sap ben qu'una Occitània ne pòt amagar una autra. Al delà de la region administrativa, i a ben una autra Occitània, l’autentica, que jamai foguèt pas un estat nimai una província mas un espaci lingüistic que va de l’Atlantic al Piemont, del Massiu Central als Pirenèus. Un espaci que, per dessús la lenga occitana crea de ligams e de solidaritats, de traches culturals partejats e una cèrta consciéncia d’apartenéncia.

Es d’aquò que parlarà l’istorian Felip Martel, professor emerite al departament d’occitan de l’Universitat de Montpelhièr, autor de mantun obratge dont una Histoire de l’Occitanie, pareguda en 2019.


Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Publicacion : aprene l'occitan e promòure lo 'patrimòni'

Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud

Sortiguèt al mes de genièr de 2023 lo libre Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud. Es estat publicat per L'Harmattan.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Musica : Aqueles

Aqueles

Al mes de març de 2020 lo jornal Roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).