Se dabanarà a Seta lo 4 d’abril de 2025 a la Balena Roja, 5 quai A. Merle a Seta, una conferéncia-debat animada per Felip Martel.

L'eveniment es organizat pel Ceucle Occitan setòri.

Se sap ben qu'una Occitània ne pòt amagar una autra. Al delà de la region administrativa, i a ben una autra Occitània, l’autentica, que jamai foguèt pas un estat nimai una província mas un espaci lingüistic que va de l’Atlantic al Piemont, del Massiu Central als Pirenèus. Un espaci que, per dessús la lenga occitana crea de ligams e de solidaritats, de traches culturals partejats e una cèrta consciéncia d’apartenéncia.

Es d’aquò que parlarà l’istorian Felip Martel, professor emerite al departament d’occitan de l’Universitat de Montpelhièr, autor de mantun obratge dont una Histoire de l’Occitanie, pareguda en 2019.


L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.

Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.