Se dabanarà a Seta lo 4 d’abril de 2025 a la Balena Roja, 5 quai A. Merle a Seta, una conferéncia-debat animada per Felip Martel.

L'eveniment es organizat pel Ceucle Occitan setòri.

Se sap ben qu'una Occitània ne pòt amagar una autra. Al delà de la region administrativa, i a ben una autra Occitània, l’autentica, que jamai foguèt pas un estat nimai una província mas un espaci lingüistic que va de l’Atlantic al Piemont, del Massiu Central als Pirenèus. Un espaci que, per dessús la lenga occitana crea de ligams e de solidaritats, de traches culturals partejats e una cèrta consciéncia d’apartenéncia.

Es d’aquò que parlarà l’istorian Felip Martel, professor emerite al departament d’occitan de l’Universitat de Montpelhièr, autor de mantun obratge dont una Histoire de l’Occitanie, pareguda en 2019.


Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.