Se dabanarà a Seta lo 4 d’abril de 2025 a la Balena Roja, 5 quai A. Merle a Seta, una conferéncia-debat animada per Felip Martel.

L'eveniment es organizat pel Ceucle Occitan setòri.

Se sap ben qu'una Occitània ne pòt amagar una autra. Al delà de la region administrativa, i a ben una autra Occitània, l’autentica, que jamai foguèt pas un estat nimai una província mas un espaci lingüistic que va de l’Atlantic al Piemont, del Massiu Central als Pirenèus. Un espaci que, per dessús la lenga occitana crea de ligams e de solidaritats, de traches culturals partejats e una cèrta consciéncia d’apartenéncia.

Es d’aquò que parlarà l’istorian Felip Martel, professor emerite al departament d’occitan de l’Universitat de Montpelhièr, autor de mantun obratge dont una Histoire de l’Occitanie, pareguda en 2019.


Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Robèrt Lafont subre l'alienacion (I)

Chorus

Un article de robèrt Lafont subre l'alienacion.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.