Dissabte 14 de genièr de 2017 : Cèus (92), sala del primièr, cinèma Le Trianon, 3bis, rue Marguerite Renaudin.

14h15, la majorala Peireta Bérengier parlarà del Felibritge dins las trencadas (1914-1918). Per acabar, festejarem los reis amb las còcas tradicionalas dels païses nòstres.

Dissabte 28 de genièr de 2017 : Maison des Associations, 22, carrièra Deparcieux 75014 Paris (01 53 63 31 50, m° Denfert o Gaîté).

14h30, dictada occitana, en ligason amb las manifestacions que se tendràn dins los Païses occitans e en Catalonha. Es organizada amb lo cors d’occitan de l’Aperòc (POS), l’IEO-París, lo CREO de la Talvera e lo Club occitan de Noisy.

Dissabte 25 de febrièr de 2017 : Maison des Associations, 22, carrièra Deparcieux 75014 Paris (01 53 63 31 50, m° Denfert ou Gaîté).

14h30, questions d'actualitat.

15h00, l'occitan dins las trencadas per Yves Rauzier, ensenhaire, que presentarà tanben lo sieu libre sul subjècte.

Dissabte 11 de març de 2017 : Maison des Associations, 22, carrièra Deparcieux 75014 Paris (01 53 63 31 50, m° Denfert o Gaîté).

14h30, questions d'actualitat.

15h00, Pèire Martial, mèstre d'òbra del Felibritge, evocarà la personalitat de Sextius Michel (1825–1906), cònse del 15en arrondiment de París (1871-1906) e capiscòl de la Societat dels Felibres de París (1888-1906), Majoral del Felibritge en 1891, autor de Long dóu Rose e de la mar (poesias provençalas, Avignon, Roumanille - Paris, Flammarion, 1892), Aurores et couchants (Paris, Flammarion, 1893), La Petite Patrie (Paris, L. Duc - Avignon, Roumanille, 1894), Discours à Sceaux (Paris, L. Duc, 1898).


Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

Florian Vernet : presentacion de la tresena edicion del 'Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne'

Vinha

En 2020 sortissiá a las Premsas Universitària de La Mediteranèa (PULM) la tresena edicion del Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne de Florian Vernet.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.