Un article del magazine del conselh general de las Bocas de Ròsa Accent 13 - Numèro 212 - Septembre de 2012 :

La lenga d’Òc s’amontanha d’estiu

L’estiu es la sason dei flors, dei festivaus, dei sardinadas, dei juecs de plaja e deis estagis d’occitan.

Au bèu començament de julhet, benlèu qu’auretz agut l’ocasion d’anar veire nòstrei vesins de Nimes, onte la valenta chorma de la Marpoc baileja l’Universitat Occitana d’Estiu, li èra previst tota una jornada sus lei “ressorsas” lo 10, e ont i èra esperada una conferenciaira japonesa per nos parlar dau nuclear après Fukushima. Mai serà encara temps de vos far marcar ai Rescòntres Occitans en Provença. La còla que se n’entreva rèsta dins lei Bocas dau Ròse tota l’annada, puei, s’amontanhan a la tota fin de julhet, un còp dins Champsaur, un còp a Ambrun, e aquest estiu plantaràn cavilha a Anòt. Lo vilatge de Provença Auta recebrà d’afogats, de gents que vòlon aprendre la lenga occitana dins un ambient familiau, e d’autrei qu’espèran s’iniciar ai danças tradicionalas, a la cosina provençala, ò, tant qu’a quitar la riba de mar, de far coneissença ambé lo patrimòni dau rèire país, ò son environament.

En cada familha marselhesa ò quasi se tròba un ancian Gavòt. Son elei, meisson facha, que bastiguèron Marselha. Sei felens, mai que d’un còp, an retrobat l’ostau que i susèron sei rèires. Alòr, lei Rescòntres Occitans de Provença, fin finala, renovèlan una bèla tradicion. E lo farà en musica, que leis estagiaris son convidats quasi totei lei vèspres a un balèti, mai tanben en de debats, d’escambis e d’espectacles.


Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.