magna-cartaLo 15 de junh de 2015, en Granda Bretanha, se fèstejava lo 800en anniversari de la Magna Carta.

Lo tèxt signat lo 15 de junh de 1215 es vengut lo simbòl de la preservacion de las libertat fondamentalas. Lo tèxt limitava lo poder del Rei John (King John) sus la noblessa del temps. Establiguèt las basas de la democracia parlamentària e dels dereches de l'òme, afortiguèt la supremacia de la lei, limitèt l'arbitrari reial.

Quatre exemplaris de la carta demòran. Dos a la British Library, un a la catedrala de Lincoln e un a la catedrala de Salsbury.

D'autres tèxtes fondators son estats escriches dempuèi : l'Habeas Corpus (1679 - Anglatèrra), la Déclaration des droit de l'homme et du citoyen (1789 - França), la Déclaracion universala dels dreches de l'òme (1948 - ONU). Son al còr de las constitucions dels estats democratics modèrnes.

Democracias, per sempre de far viure e de melhorar.


Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.