memori-frances-courtrayFrancés Courtray ven de presentar a l'universitat Paul Valéry a Montpelhièr lo sieu memòri : La dualitat grafica en Provença. Es dedicat a las originas e consequéncias d'aquel bigrafisme.

Las siás recèrcas son estadas menadas sos la direccion d'Arvèi Lieutard. Annada universitària 2014-2015

De notar qu'en fin de memòri (tresena partida), l'autor presenta una analisa plan detalhada de las transcripcions que son a se far actualament ; transcripcion de la grafia emplegada per Mistral al sègle XIX vèrs la grafia modèrna.

[ligam memòri]

Extrach : "Per qual arriba a Ais de Provença pel primièr còp, una suspresa l’espèra tre la dintrada dins la vila : jos la tradicionala placa indicant lo nom de l’aglomeracion, una placa bessona es acolada que menciona ufanosament Ais de Prouvènço. Es tot parièr quand se passeja mai abans per carrièras dins lo centre vila : la rue Peyssonnel es tanben l’anciano carriero Sant Glàudi, la rue des Tanneurs la carriero de la tanarié, la rue lisse des Cordeliers la carriero lisso dei courdelié, etc. Aquò es pas una especificitat sestiana, que mai d’una vila provençala aficha aital son estacament al patrimoni lingüistic de la region.

"Pr’aquò, per qualqu’un que coneis pas res al provençal mas qu’a ja una cultura de las lengas romanicas (latin, espanhòl, italian...), aquelas placas mancan pas d’estonar amb lor femenin en –o o lor abséncia de desinéncias del plural. Se la curiositat buta mai luènh lo torista, benlèu que lo menarà a dobrir qualques libres o paginas internet e a descobrir que lo provençal es pas en realitat que la forma regionala de çò qu’es tradicionalament apelat lenga d’òc o occitan. Benlèu tanben que descobrirà que, contrariàment a sas certesas de bon escolan francés acostumat al culte de la sacro-santa ortografia de la lenga nacionala, existís un segond biais d’escriure l’occitan ont tornan aparéisser las –a del femenin e las –s del plural. Se, decidentament, es un afogat de lingüistica, contunharà un pauc mai abans encara sas recèrcas per descobrir qu’efectivament, i a doas nòrmas graficas parallèlas en Provença : la grafia classica, eissida de la tradicion medievala dels trobadors e pauc a pauc elaborada entre lo sègle XIX e la debuta del sègle XX, que fa una plaça granda a l’etimologia, a las desinéncias lexicalas e gramaticalas e qu’es emplegada dins l’ensems del relarg de l’occitan ; mas tanben la grafia mistralenca, mai fonetica e a l’ora d’ara subretot emplegada en Provença ont foguèt elaborada dins las annadas 1850 per Joseph Roumanille puèi emplegada en particular per Frederic Mistral que li donèt finalament son nom."


Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Conte : Lo pol e la poma d'aur

Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.

Sul telefilm de Jacques Malaterre, 'L'Assassinat d'Henri IV'

Lo rei Enric IV

En 2009 sortissiá a la television francesa lo telefilm L'Assassinat d'Henri IV.