Sul lexic occitan de la cosina, un article de Andrieu Abbe dins l'Armanac de Mesclum de 2004.

Avèm intrat dins lo tresen millenari e pasmens la part màger deis especiers e dei restaurators son encara per nomenar « tapenada » un esquichum compausat unicament de pasta d'oliva e d'òli. Per que siguèsse una tapenada convendriá que l'i aguèsse tanben dins l'esquichum de tapenas. Lei dichas tapenas èran apondudas, dins lo temps, per escondre una pasta d'oliva de marrida qualitat.

Parier per la pissaladiera que pron sovent es ren de mai qu'una ordinària tarta de ceba, mau cuecha e moligassa. Per que l'i ague pissaladiera, conven que l'i ague de peis salat sus la ceba, drech anar d'anchòia mai pòu èstre un autre pichon peis, pron que siguèsse estat salat dins una bota.

Insistarai pas sus la confusion facha amb lo « pisto », que totei crèson qu'es lo nom provençau de basilic mentre qu'aqueu mot ven dau vèrb « pistar » (presser, écraser). Basilic si ditz en provençau « balicòt » o « basèlic », depende deis endrechs. Si pòu faire un « pisto » sensa balicòt e si pòu consumar de balicòt sensa lo pistar !

Vaquí aquelei tres exemples per mostrar que mièlhs vau conéisser un peçuç de provençau e de son etimologia per cosinar dins lo drech camin dau gost e dei sabors. D'aitant que lo vocabulari culinari provençau e mai generalament occitan, a fach son intrada dempuei l'an pebre dins lo vocabulari dau francés. Cadun pòu devinar que dins bouillabaisse l'i a l'accion de bolhir mai gaire son aquelei que sabon la significacion precisa dau mot : « bolh abaissa » (abaissa quand bolh) vòu dire que conven de faire bolhir ensems totei lei peis contenguts dins l'ola, d'un solet còp, peis blancs o peis de ròcas, maugrat lo fach que la carn deis uns e deis autres a pas la mema consisténcia.

Cu conois, en defòra dei locutors lei mai lipets de la lenga d'òc, l'origina dau mot francés « caçolet » ? Quasi degun n'ai paur. Per cosinar un caçolet cu si sèrve encara d'una caçòla ?

Andrieu Abbe


Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Lo sens dels mots : unic/unenc e uman/omenenc

unic

Un comentari de Pèire Pessamessa sus l'emplec dels mots unic/unenc e uman/omenenc.