A110
L'Alpina A110

La marca automobila Alpine, mitica dins las annadas seisantas e setantas, se reviscola amb la produccion d'una novèla A110. Es estada presentada al mes de decembre de 2017.

Los qualques 2 000 exemplaris que preveson de fabricar per lo lançament son estats venduts en tres jorns.

La veitura serà producha dins l'usina Renault de Dieppe, usina dedicada a las produccions en pichòta quantitat.

Dieppe es lo brèç de la marca : Jean Rédélé, concessionari Renault, passionat de corsa automobile, creèt los primièrs modèls aquí en 1955. Dètz an pus tard en 1965 Renault s'associèt al jove creator per far d'Alpine un dels constructor màger en competicion.

Los modèls de la marca anavan occupar las estradas e s'impausar dins diferentas espròvas. Lo triplet de las berlinetas A110 1600 S al Monte Carlos de 1971 testimònia de la superioritat de la tecnologia dels mecanicians d'Alpine.

Producha de 1962 e 1977 la A110 es puèi remplaçada per la A310. D'autres modèls anavan seguir abans la fin provisòria de l'aventura Alpine en 1995 e lo reviscòl de 2017.


MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.