Lo CNES, agéncia espaciala francesa, trabalha al desvolopament d'un pichon veïcul reutilisable.

Nomat Callisto, naut d'un detzenat de mètres, lo sieu primièr vòl es previst per 2020. Deuriá far un pichon anar-tornar a trenta cinc quilomètres de nautor. Es estat concebut per èsser reutilizat cinc còps.

Las tecnologias necessàrias per produsir aquel tipe de fusadas son disponiblas dempuèi d'annadas e ja en foncion. La societat estatsunidenca SpaceX las emplega amb succès dempuèi 2015.

Lo programa Callisto a per objectiu d'obténer las competéncias necitas per que los industrials europèus posquan a l'avenir reutilizar las fusadas e far mermar los còstes de misa en orbita.

Debutat en 2015 lo programa Callisto, capdelat pel CNES, a per partenaris l'Agéncia espaciala alemanda (DLR) e l'agéncia espaciala japonesa (JAXA). Tres grops industrials participan al projècte : ArianeGroup, Air Liquide e Onera.

Un autre projècte mai ambiciós previst per èsser testat en 2025 es tanben en preparacion, a per nom Themis.


L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.