Callisto
La fusada Callisto tala qu'imaginada per sos conceptors © CNES

Callisto

Las agéncias espacialas francesa (CNES), alemandas (DLR) e japonesas (JAXA) trabalhan amassa sul desvolopament d'un demonstrator de fusada reutilizabla : Callisto.

Pichinèl aquel veïcul deuriá far quinze mètres de naut per un mètre de diamètre. Un primièr vòl es previst per 2022.

En decembre de 2019 l'agéncia espaciala francesa aprovèt la realizacion de vóls d'ensages.

De tecnicas de recuperacion per de vòls orbitals son ja estadas desvolopadas per la societat SpaceX que pòt recuperar dempuèi 2015 de lançadors. Blue Origin capitèt ela tanben de recuperar la meteisa annadas sa fusada New Shepard, lo vòl èra suborbital.

Mas cap d'entrepresas europèas mestreja pas pel moment aquelas tecnicas. Per la version futura d'Ariana los constructors demòran sus una arquitectura classica. Las Arianas 6 seràn pas reütilizablas.

Los japoneses menan lor competéncias suls motors criogenics. Los franceses son en carga dels desvolopament dels calculators per la gestion del vòl. Los allemands trabalharàn eles sul sistèma d'aterratge e sul las govèrnas aerodinamicas que permetan de pilotar l'aparelh.

Los ensages se debanaràn sus la basa de lançament de Koró.


Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.