Fronda de SpinLaunch en 2021
Lo dispositiu de lançament experimental de SpinLaunch en 2021

La societat SpinLaunch basada a Long Beach als Estats Units, creada en 2014, desvolopa un novèl mejan per mandar de satellits en orbita.

L'idèa es de propulsar mecanicament dins l'atmosfèra amb una mena de fronda una fusada. Aquesta monta a nauta velocitat a mai de 60 km d'altitud ; aquí aluca sos motors e acaba lo procèssus de mesa en orbita de la carga utila embarcada.

Lor ofèrta serà limitada a de satellits de pichona talha e de mens de 200 kg.

Una de las constrenchas màger del dispositiu es l'acceleracion reçaupuda pel satellit dins lo centrifugador. L'acceleracion pòt atenher 10 000 g. Per respondre a aquesta problematica SpinLaunch desvolopa de satellits a mand de suportar aquelas constrenchas. Cal per aquò èsser atentiu a l'estructura materiala de l'aparelh, al quadre, mas tanben a las batariás, als sistèmas de propolsions o encara als panèls solars. Element indispensables al bon foncionament dels satellits.

Los engenhaires de SpinLaunch an efectuat e capitat lo 22 d'octobre de 2021 un lançament suborbital. An emplegat per aquò far un primièr dispositiu experimental de pichona dimencion. Los equipaments necites per poder mandar en orbita de cargas consequentas deurián segon la societat èsser foncionals en 2025.

Lo dispositiu centrifugador es alimentat amb d'electricitat. Aquel biais de mandar de cargas dins l'espaci genera pauc de CO2.

SpinLaunh centrifugador

Esquèma del centrifugador © SpinLaunch


Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.