Fronda de SpinLaunch en 2021
Lo dispositiu de lançament experimental de SpinLaunch en 2021

La societat SpinLaunch basada a Long Beach als Estats Units, creada en 2014, desvolopa un novèl mejan per mandar de satellits en orbita.

L'idèa es de propulsar mecanicament dins l'atmosfèra amb una mena de fronda una fusada. Aquesta monta a nauta velocitat a mai de 60 km d'altitud ; aquí aluca sos motors e acaba lo procèssus de mesa en orbita de la carga utila embarcada.

Lor ofèrta serà limitada a de satellits de pichona talha e de mens de 200 kg.

Una de las constrenchas màger del dispositiu es l'acceleracion reçaupuda pel satellit dins lo centrifugador. L'acceleracion pòt atenher 10 000 g. Per respondre a aquesta problematica SpinLaunch desvolopa de satellits a mand de suportar aquelas constrenchas. Cal per aquò èsser atentiu a l'estructura materiala de l'aparelh, al quadre, mas tanben a las batariás, als sistèmas de propolsions o encara als panèls solars. Element indispensables al bon foncionament dels satellits.

Los engenhaires de SpinLaunch an efectuat e capitat lo 22 d'octobre de 2021 un lançament suborbital. An emplegat per aquò far un primièr dispositiu experimental de pichona dimencion. Los equipaments necites per poder mandar en orbita de cargas consequentas deurián segon la societat èsser foncionals en 2025.

Lo dispositiu centrifugador es alimentat amb d'electricitat. Aquel biais de mandar de cargas dins l'espaci genera pauc de CO2.

SpinLaunh centrifugador

Esquèma del centrifugador © SpinLaunch


Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Tecnologia : Tesla, una entrepresa de robotica ?

Tesla Bot

Lo 19 d'agost de 2021 se debanava lo AI Day de Tesla, jornada consacrada a l'intelligéncia artificiala.