Lo CST-100 Calypso, estiu de 2024, ISS
Fotografia de la capsula CST-100 Calypso ancorada a l'ISS en julhet de 2024 © NASA

Al mes de junh de 2024 e pel segond còp, la capsula CST-100 Starliner de Boeing nommada Calypso, es estada mesa en orbita e estacada a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS). Dos astronautas aqueste còp, Sunita Williams e Butch Wilmore, l'ocupavan.

Lo veïcul es ben arribat, pr'aquò de problèmas grèus de foncionament son estats relevats. En consequéncia l'aparelh que deviá tornar menar los astronautas sus Tèrra après un sojorn d'un pauc mai d'una setmana al dintre de l'ISS son encara al mes d'agost en orbita.

Los problèmas son divèrs.

D'en primièr son estadas constatadas de pèrdas multiplas d'èli. Emplegat aqueste pel sistèma de propulsion. Segon Boeing e la NASA, la quantitat d'èli encara disponibla dins l'astronau, malgrat aquelas pèrdas, es sufisenta per que l'aparelh torne, mas lo perqué de las pèrdas es pas plan comprés.

I a un autre problèma. Es ligat als sistèmas de propulsion que permetan lo desplaçament e lo posicionament de la capsula. Alara que lo CST-100 Starliner aprochavan de l'ISS, cinc motors se son arrestats automaticament, lor performanças èran pas satisfasentas segon lo sistèma de contraròtle. Aquí tanben las rasons son pas conegudas. Dempuèi, suls cinc, quatre sos estats tornarmai utilizats.

Lo retorn de la naveta es pas encara estat programat. Los engenhaires trabalhan sul subjèctes, al còp amb d'ensages sus Tèrra dins los talhièrs de Boeing sus de motors identics a los que son presents sus la capsula ancorada a l'ISS, e in situ, dins l'espaci, mercés a la preséncia dels astronautas.

Segon la NASA la preséncia perlongada de Sunita Williams e Butch Wilmore al dintre de l'ISS pausa pas problèma : an de que manjar e de que trabalhar. Segon Ken Bowersox, administrator associat per las operacions espacialas de l'agéncia : « Avèm lo luxe d'aver léser. » Pr'aquò, segon una comunicacion de la NASA de la debuta d'agost de 2024, un retorn dels dos astronautas amb lo Dragon Crew de SpaceX puslèu qu'amb lo CST-100 Starliner es envisajat per la debuta de 2025.


Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Defensa : definicion del carri armat europèu de deman

Main Ground Combat System

Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.