Lo CST-100 Calypso, estiu de 2024, ISS
Fotografia de la capsula CST-100 Calypso ancorada a l'ISS en julhet de 2024 © NASA

Al mes de junh de 2024 e pel segond còp, la capsula CST-100 Starliner de Boeing nommada Calypso, es estada mesa en orbita e estacada a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS). Dos astronautas aqueste còp, Sunita Williams e Butch Wilmore, l'ocupavan.

Lo veïcul es ben arribat, pr'aquò de problèmas grèus de foncionament son estats relevats. En consequéncia l'aparelh que deviá tornar menar los astronautas sus Tèrra après un sojorn d'un pauc mai d'una setmana al dintre de l'ISS son encara al mes d'agost en orbita.

Los problèmas son divèrs.

D'en primièr son estadas constatadas de pèrdas multiplas d'èli. Emplegat aqueste pel sistèma de propulsion. Segon Boeing e la NASA, la quantitat d'èli encara disponibla dins l'astronau, malgrat aquelas pèrdas, es sufisenta per que l'aparelh torne, mas lo perqué de las pèrdas es pas plan comprés.

I a un autre problèma. Es ligat als sistèmas de propulsion que permetan lo desplaçament e lo posicionament de la capsula. Alara que lo CST-100 Starliner aprochavan de l'ISS, cinc motors se son arrestats automaticament, lor performanças èran pas satisfasentas segon lo sistèma de contraròtle. Aquí tanben las rasons son pas conegudas. Dempuèi, suls cinc, quatre sos estats tornarmai utilizats.

Lo retorn de la naveta es pas encara estat programat. Los engenhaires trabalhan sul subjèctes, al còp amb d'ensages sus Tèrra dins los talhièrs de Boeing sus de motors identics a los que son presents sus la capsula ancorada a l'ISS, e in situ, dins l'espaci, mercés a la preséncia dels astronautas.

Segon la NASA la preséncia perlongada de Sunita Williams e Butch Wilmore al dintre de l'ISS pausa pas problèma : an de que manjar e de que trabalhar. Segon Ken Bowersox, administrator associat per las operacions espacialas de l'agéncia : « Avèm lo luxe d'aver léser. » Pr'aquò, segon una comunicacion de la NASA de la debuta d'agost de 2024, un retorn dels dos astronautas amb lo Dragon Crew de SpaceX puslèu qu'amb lo CST-100 Starliner es envisajat per la debuta de 2025.


Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.