Lo CST-100 Calypso, estiu de 2024, ISS
Fotografia de la capsula CST-100 Calypso ancorada a l'ISS en julhet de 2024 © NASA

Al mes de junh de 2024 e pel segond còp, la capsula CST-100 Starliner de Boeing nommada Calypso, es estada mesa en orbita e estacada a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS). Dos astronautas aqueste còp, Sunita Williams e Butch Wilmore, l'ocupavan.

Lo veïcul es ben arribat, pr'aquò de problèmas grèus de foncionament son estats relevats. En consequéncia l'aparelh que deviá tornar menar los astronautas sus Tèrra après un sojorn d'un pauc mai d'una setmana al dintre de l'ISS son encara al mes d'agost en orbita.

Los problèmas son divèrs.

D'en primièr son estadas constatadas de pèrdas multiplas d'èli. Emplegat aqueste pel sistèma de propulsion. Segon Boeing e la NASA, la quantitat d'èli encara disponibla dins l'astronau, malgrat aquelas pèrdas, es sufisenta per que l'aparelh torne, mas lo perqué de las pèrdas es pas plan comprés.

I a un autre problèma. Es ligat als sistèmas de propulsion que permetan lo desplaçament e lo posicionament de la capsula. Alara que lo CST-100 Starliner aprochavan de l'ISS, cinc motors se son arrestats automaticament, lor performanças èran pas satisfasentas segon lo sistèma de contraròtle. Aquí tanben las rasons son pas conegudas. Dempuèi, suls cinc, quatre sos estats tornarmai utilizats.

Lo retorn de la naveta es pas encara estat programat. Los engenhaires trabalhan sul subjèctes, al còp amb d'ensages sus Tèrra dins los talhièrs de Boeing sus de motors identics a los que son presents sus la capsula ancorada a l'ISS, e in situ, dins l'espaci, mercés a la preséncia dels astronautas.

Segon la NASA la preséncia perlongada de Sunita Williams e Butch Wilmore al dintre de l'ISS pausa pas problèma : an de que manjar e de que trabalhar. Segon Ken Bowersox, administrator associat per las operacions espacialas de l'agéncia : « Avèm lo luxe d'aver léser. » Pr'aquò, segon una comunicacion de la NASA de la debuta d'agost de 2024, un retorn dels dos astronautas amb lo Dragon Crew de SpaceX puslèu qu'amb lo CST-100 Starliner es envisajat per la debuta de 2025.


Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

Bilingüisme ! E perqué pas !

Bilingüisme

En 2019, Pèire Escudé èra convidat per l'IEO de Rodés per parlar del bilingüisme.

Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.