planetary-resources-asteroid-3d-print07/01/16 - La societat Planetary Resources, que son ambicion es de desvolopar l'explechacion de las matèrias primièras dins l'espaci (metals, aiga, idrogèn, oxigèn...), ven d'estampar en tres dimensions un objècte a basa de polvera d'asteroïde.

L'objècte far 2,5 centimètre sus 8,7 e pesa 250 gramas.

L'asteroïde utilizat proven d'Argentina e conten de fèrre, de niquèl e de cobalt.

Es l'entrepresa 3D Systems qu'ajudèt Planetary Resources a realizar aquel objècte de la geometria complèxa.

L'objectiu primièr de Planetary Resources, puslèu que de fabricar d'elements materials, es de reculir d'aiga suls còrses celèstes per produsir d'idrogèn e d'oxigèn, dos elements essential dins l'industria espaciala estent emplegats coma carburant pels motors dels vaissèls.

Un primièr pichon satellit, l'Arkyd-3R, es ja dins l'espaci, en accion. La siá tòca : testar las tecnologias claus (avionica, logicials).

De notar que la legislacion sul subjècte (explechacion de matèria extraterrèstra) es a se bastir. En novembre de 2015 al Estats Units lo president Barack Obama signèt una lei que reconeis los dreches de proprietat e d'explechacion sus aquelas ressorsas, l'U.S. Commercial Space Launch Competitiveness Act (H.R. 2262).


Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.