En 2014 a l'Universitat de Perpinhan Via Domitia, Christel Rubiella presentava son memòri de Master 2 sul muditge selectiu.

Lo centre de formacion APRENE sus son site publica lo tèxt. Aquí çai jos son introduccion e lo ligam.

La rintrada 2012-2013 representèt per ieu una annada particulara perque participavi a la dobertura d'una novèla Calandreta.

Las Calandretas son d'escòlas que practican l'immersion de la lenga occitana e que se destria de las autras escòlas per sa pedagogia. En efièch utilizan las tecnicas de Freinet que desvolopan en particular l'expression liura dels escolans e la cooperacion dins los aprendissatges, e tanben s'inspiran de la Pedagogia Institucionala per implicar mai los mainatges dins lo quotidian de la classa. Dempuèi qualques annadas ensagi d'organizar ma classa en foncion d'aquestas causidas pedagogicas.

Aquí lo contèxt es un pauc diferent e l'organizacion de la classa se metrà pas en plaça sulpic perque totes los mainatges coneisson pas l'escòla, los parents son pas tròp al fial del foncionament. Caldrà mai de temps a tot lo mond (escolans, parents, regents, ajudas mairalas, animators) per aver de repèris.

Pendent la primièra annada, mon atencion se pausava sus un mainatge : Joan, a causa de son comportament cap a sos camaradas e cap als adults, de son biais de se desplaçar dins la classa, de sa manca de participacion a d'unas activitats. Abans de saupre que patissiá de muditge selectiu, Joan fasiá partejar a ieu e al grop son malèsser e son ànsia quasi permanents dins la classa e dins la cort. Sens paraula, capitava de comunicar per de gèstes, per una actitud particulara.

L'annada seguenta, Joan es encara dins ma classa, alara decidissi tre lo primièr jorn de la rintrada de prene de nòtas sus un quasèrn per ne gardar de traças. Vòli saupre se entre las doas annadas de causas an cambiat o pas. A aqueste moment, me questioni sus l'interès de la monografia. Contar l'istòria de Joan, m'ajudarà benlèu de veire se de relacions existisson entre son muditge selectiu e l'organizacion de la classa. Seriá doncas interessant de notar los cambiaments de comportaments o pas en foncion de la mesa en plaça de certanas aisinas dins la classa, e doncas de se questionar sus l'ajuda que pòt portar una organizacion cooperativa e institucionala.

La primièra partida serà dedicada al muditge selectiu. Ensajarem de ne balhar una definicion e de ne precisar los factors e las consequéncias d'aqueste manca de comunicacion verbala. E puèi veirem lo ròtle de cadun per ajudar un enfant mutic cap al camin de la comunicacion verbala. Per illustrar aquesta primièra partida, estudiarem un libre sovent proposat a las personas concernidas de prèp o de luènh pel muditge selectiu.

Dins la segonda partida del memòri, serà una descripcion de l'encastre ont aculhissi Joan. Doncas veirem cossí se definís una Calandreta, e precisarem sos objectius. Aprèp nos interessarem en particular a l'aspècte pedagogic amb la mesa en plaça de las institucions, e a la fin nos pausarem la question de l'interès d'escriure una monografia sus un enfant en particular.

La tresena partida contarà l'istòria de Joan dins una escòla Calandreta. Parlarem de son muditge selectiu mas tanben de son evolucion dins l'escòla en comparant las doas annadas passadas dins una classa que privilegís la cooperacion e las institucions.

Christel Rubiella

 

[legir lo memòri]