Lo 27 de genièr de 2018 se debanèt a Montpelhièr una jornada d'estudis ReDoc-LLACS. Portava sus la colleccion « Messatges » de l'IEO (1945-1960).

La comunicacion de Yan Lespoux èra dedicada al numèro manifèst de la revista Oc. Numèro triple per la annadas 1946, 1947 e 1948. Aquela comunicacion es estada publicada sul site Occitanica.

Extrach de la conclusion (pagina 7) :

« Çò que fin finala apareis a la lectura d’aquel numèro manifèst d’OC, es l’evidenta volontat de Felix Castan de plaçar l’occitanisme dins una dinamica : lo títol de l’article de Girard Reflexions dins lo sens de la vita o ven afortir, tant coma l’article d’Elèna Cabanes sus l’ensenhament e la causida de tèxtes literaris que, per la màger part, exprimisson una vertadièra volontat de viure.

« Tant evidenta es la volontat de plaçar aquesta renaissença dins un grand movement milenar, dels trobadors fins a la generacion dels Castan, Lafont, Cabanes, Pèire Lagarde, Manciet, Carrièras, etc. Corollari d’aquesta posicion : Mistral es pas qu’una etapa – importanta qu’importanta, mas una etapa ça que la – dins aquesta istòria. E la nòva generacion occitanista n’es una autra qu’espèra rendre son vam e sa plaça a la literatura d’òc mentre que lo Felibritge provençal e los mistralencs a la Sully-André Peyre an pas consciéncia, d’aver perdut lo sens de l’istòria e de s’enfangar dins una ideologia despassada mas que contunha de senhorejar a l’Est de Ròse. D’aquí las atacas nombrosas contra l’esperit felibrenc tot al long d’aquel numèro. Òm dintra dins una batèsta ideologica qu’es luènh d’èsser acabada.

« Se sentís dins aquel numèro manifèst que Castan cèrca de relançar una dinamica mai que de ne crear una nòva. Inscriu son accion dins l’istòria de la cultura occitana e cèrca de ne faire gisclar la sieuna esséncia intrinsèca. Dins tot aquò, OC, coma l’IEO dins son ensems, e la colleccion « Messatges » tanben, doncas, es l’expression d’aquesta vida, mena d’avatar d’una cultura d’òc tostemps en movement dempuèi de sègles, portada pel mond de l’Institut mas que, a l’encòp, los despassa per sa podença de vida coma o ditz en substància Castan dins una letra a Robèrt Lafont ont evòca lo fait que Lafont del costat de Montpelhièr e el, vèrs Tolosa, an pas forçadament la meteissa concepcion de l’accion de menar :

« L’òrdre de prioritat per nosautres dos es inverse. Vesi los acamps annals coma un luòc de porgidas antiteticas : la vida de l’organisme giscla istoricament, dins lo temps, d’annada en annada d’aquelas contradiccions estaticas. L’Institut es mai que mai una istòria, plan mai qu’una estructura o qu’un plan d’accion. E sèrva sa cara cambiadissa e estrambordanta.

« Voldriai que sentigan un jorn que sèm l’òbra cadun de l’IEO e non pas l’IEO nòstra òbra... »

Lo tèxt complet se pòt legir sul site Occitanica [aquí]


Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.