Se debanèt lo dimars 7 de genièr de 2020 al CIRDÒC de Besièrs La batejada.

Cada ans los futurs mèstres de las escòlas Calandreta en formacion se causisson un pairin demest las personalitats occitanas. Ongan aquò serà Silvan Carrère.

Aquí exactament çò que dison d'aquel eveniment los organizators :

« Lo principi ? Demandar de manlevar lo sieu nom a una femna, un òme o encara un grop, mas qualqu'un de viu. Qualqu'un que pòrta la lenga e mai l'enaura. Son los futurs regents que causisson. Presentan la demanda, cara a cara, davant los amics de la lenga occitana que se vòlon plan associar al gèst.

« Alavetz s'agís de causir una personalitat del movement occitan e de li demandar de plan voler partejar lo sieu nom !

« Per la mairina, pel pairin, que li demandan de partejar lo sieu nom, es una reconeissença de son accion en lenga nòstra. Mas, de daissar partir lo sieu nom sus las espatlas d'aqueles joves, pasmens, aquò es pas ordinari. Es a l'encòp lor far fisança e marcar lo passatge de las generacions. E mai la multiplicacion del singular cap al plural, tre que lo nom individual ven un nom de còla. Mòstra que la cadena que fa passar la lenga d'una generacion cap a la seguenta es pas copada. La batejada aplanta publicament que de joves vòlon persegre e perlongar la dralha dobèrta per « d'ancians ». Enfin la batejada assolida publicament que cal de mai en mai d'ensenhament EN occitan.

« Aquela còla de futurs regents de Calandreta, que farà la demanda en decembre, es a començar sa formacion iniciala. Demercé la batejada, se ligan entre eles a l'entorn d'un nom, e ligan lor projècte professional amb de portairas de la lenga nòstra. La batejada simboliza tot aquò : la multiplicacion, lo passatge, la transmission, l'espandi, la fisança cap als joves... Anóncia, coma la Calandreta, la prima de la lenga ! Serà la fèsta de la volontat tranquila del mond qu'òbran perque subrevisca e s'espandiga al pus mai aquela lenga que tan presam. »

*

A l'escasença d'aquel eveniment lo centre de formacion APRENE tornava rapelar lo sieu ròtle.

La formacion a l'establiment APRENE

APRENE es l'establiment que forma totes los ensenhaires per las escòlas Calandreta. Permetèt a 168 d'entre eles de venir Professors de las Escòlas. L'establiment d'ensenhament superior occitan APRENE es afiliat a l'Institut Superior de las Lengas de la Republica Francesa (ISLRF).

Creat en 1997, l'ISLRF recampa las cinc rets d'escòlas immersivas en lengas regionalas per la mesa en plaça de la formacion de sos ensenhaires. Las cinc rets sont ABCMZweisprachigkeit per l'alsacian/moselan, Seaska pel bàscol, Diwan pel breton, La Bressola pel catalan e Calandreta per l'occitan.

Dempuèi mai de 50 ans las escòlas immersivas an provat que l'expausicion lo mai d'ora possible al bilingüisme, es a dire a la possibilitat de dire lo mond de dos biaisses, es un atot intellectual e psico-afectiu màger. Espatla totes los aprendissatges e endralha naturalament una comparason de las lengas, de sas estructuras, de las palancas.

Al delà d'aquesta transmission culturala e lingüistica, la pedagogia de l'immersion causida permet de metre sul meteis gra d'importància totas las lengas del mond. La formacion dels futurs professors d'escòlas es somesa a una exigéncia indefugibla : l'estudiant deu agantar una lenga chucosa, de qualitat, a l'encòp enrasigada e autentica, e tanben rigorosa e corrècta. Deu, amai, per èsser nomenat en responsabilitat de classa, èsser capable de pensar en occitan, de concebre sa classa dins aquesta lenga. Li demandam tanben de saupre contar, cantar e dançar per poder transmetre aquelas formas d'expressions incontornablas.

Es una escomesa dins la societat francesa actuala, mas la formacion deu permetre d'agusar la curiositat de l'estudiant, e del moment que s'endralha dins aqueste camin, de legir, escotar, aprene de longa causas en occitan. Aquela exigéncia a un prètz : la formacion es mai longa e la màger part dels contenguts se devon far en occitan.

*

Istoric de l'estructura

Genièr de 1980 : dobertura de la Calandreta de Pau.

Setembre de 1980 : dobertura de la Calandreta de Besièrs.

Auloron en julhet de 1993, lo Congrès Calandreta adòpta la Carta Calandreta. E aquel congrès aculhís tanben François Bayrou, ministre de l'educacion nacionala, que pren a còr las negociacions. Prepausa un protocòl d'acòrdi que permet d'integrar lo servici public d'ensenhament contractualizat amb l'Estat dins l'encastre de la lei del 31/12/1959 (lei Debré).

Al parlament de Navarra, en decembre de 1994, François Bayrou signa lo protocòl d'acòrdi amb la Confederacion Calandreta. Aquel protocòl permet :

  • l'integracion progressiva dels regents dins l'estatut de professor d'escòlas privadas ;
  • la reconeissença de l'especificitat de nòstra apròcha pedagogica, l'aprendissatge de l'occitan per immersion lingüistica precòça ;
  • l'afirmacion de nòstre caractèri d'escòlas laicas, gratuitas e dubèrtas a totes. Lo protocòl reconeís de mejans per la contractualizacion imediata de las escòlas existentas e per lor desvolopament, un encastre per la creacion d'escòlas e de mejans per l'accès a la formacion.

En parallèl, de negociacions son menadas amb l'IUFM de Montpelhièr. Après lo constat que res es pas possible amb l'IUFM per amodar una formacion iniciala adaptada a l'immersion, la confederacion Calandreta decidís d'o far en autonomia e de crear son pròpri centre de formacion. Felip Hammel n'es lo director e Jaumeta Arribaud daissa sa classa per venir responsabla pedagogica.

Lo 7 d'octobre de 1994 dubrís lo Centre de Formacion Pedagogica de las Calandretas a Capestanh a costat de Besièrs amb la creacion de la primièra sesilha del concors privat de recrutament de PE especial occitan.

En 1995 aquel C.F.P. ven l'Establiment d'ensenhament superior occitan APRENE. Sa creacion es publicada al Jornal Oficial lo 19 d'abril de 1995.

Lo 6 de mai de 1996, APRENE signa una convencion amb lo Ministèri de l'Educacion Nacionala e coorganiza lo concors d'accès a la tièra d'aptitud a las foncions de professors de las escòlas.

En 1997, las rets de las escòlas immersivas alsacianas, bascas, bretonas, catalanas e occitanas se rejonhan per crear amassa l'ISLRF : Institut Superior de las Lengas de la Republica Francesa. Una convencion liga l'ISLRF amb lo Ministèri de l'Ensenhament superior. En 2002, l'Estat dubrís la primièra sesilha d'un concors public especial lengas regionalas.

En 2009, dins l'encastre de la reforma dicha de masterizacion, l'ISLRF prepausa un master MEEF "Ensenhament bilingüe e immersiu" en partenariat amb l'Universitat de Perpinhan.

En 2015, l'establiment APRENE festeja sos 20 ans a Pau, en preséncia de François Bayrou, a l'escasença de la Batejada de la còla Ana-Maria Roth, qu'inventèt lo mot Calandreta a Pau en 1979, e Jaumeta Arribaud, que dubrigèt la Calandreta de Besièrs en 1980.

Per la dintrada de 2018/19, l’ISLRF signa una convencion amb l’ESPE de Corsega per prepausar als futurs regents dels malhums immersius de validar lo Master professional MEEF.

Sorsa de la informacions : [aquí]

Sus Joan Bodon - Pèire Lagarde - 1971

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

França : espaci e defensa

Lo govèrn francés prevei de se dotar dels mejans necessaris per mestrejar militarament l'espaci que considèra coma un front novèl de defendre.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Composition Française - Mona Ozouf

Après la sortida del libre de Mona Ozouf Composition Française Joan-Guilhem Roqueta ne fasiá la critica.