Dins lo numèro 100 de la revista parisenca La beluga, sortida a la debuta de l'an 2019 Monica B. presentava l'Aper'Òc : l'aperitu occitan.

Dubèrt a totes remosa cada setmana a París los que vòlon parlar e aprene la lenga occitana. Extrach :

 

L’Aper’Òc

Conneissi un luòc del costat de Bercy, a París, ont, dempuèi mai de dètz ans, de mond s’acampan cada dimars, lo vèspre de 7 oras a 9 oras. L’Aper’Òc se sona, reviratz « Aperitiu occitan ». Aperitiu per que, a la debuta de la sesilha, se manja e se beu çò que cadun a portat dins la saqueta.

Retorn a las sorgas per la màger part o descobèrta per d’autres, es amb lo meteis afogament que acorron de París, de la banlèga mai o mens pròcha de còps, de mai luènh encara per i parlar una lenga desconeguda dins la region : l’occitan.

L’occitan qu’es aquò ? Dins mon enfantesa se disiá « le patois » Lo Trésor de la langue française dona en particular coma definicion d’aquel mot : « parlar mai que mai de tradicion orala, practicat dins una localitat, un agropament de localitats principalament ruralas ». Torna dire qu’es tanben utilizat d’un biais pejoratiu per designar un « lengatge escur e de mal comprene ». Auretz comprés qu’aquò es solament lo punt de vista de la lenga dominanta. [...]

Miquèla, Francesa e Chantal parlan lo lemosin, mas Francesa – coma Christine e Solange — tanben penja un pauc cap al bearnés, Sèrgi e Loïs lo gavaudanés, Martina l’avaironés, Gui e Mariana lo provençal, Aurelian, Gérard, Luc e Monica, lo lengadocian, ... Irèna l’auvernhat, Andrieu, Pèire e la Grimauda Isabèu, lo « tarnés », Teiriç es poliglòt e, per çò qu’es de Liliana, lo « montpelhierenc ». E tot aquel mond se comprenon fòrca ben.

Alara s’avètz l’enveja de parlar la « lenga nòstra » de la descobrir e de beure un còp, avètz pas que de butar la pòrta del 44 carrièra Gabriel Lamé del costat de Bercy.

Monica B. dins La beluga numèro 100


Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.