Dins lo numèro 100 de la revista parisenca La beluga, sortida a la debuta de l'an 2019 Monica B. presentava l'Aper'Òc : l'aperitu occitan.

Dubèrt a totes remosa cada setmana a París los que vòlon parlar e aprene la lenga occitana. Extrach :

 

L’Aper’Òc

Conneissi un luòc del costat de Bercy, a París, ont, dempuèi mai de dètz ans, de mond s’acampan cada dimars, lo vèspre de 7 oras a 9 oras. L’Aper’Òc se sona, reviratz « Aperitiu occitan ». Aperitiu per que, a la debuta de la sesilha, se manja e se beu çò que cadun a portat dins la saqueta.

Retorn a las sorgas per la màger part o descobèrta per d’autres, es amb lo meteis afogament que acorron de París, de la banlèga mai o mens pròcha de còps, de mai luènh encara per i parlar una lenga desconeguda dins la region : l’occitan.

L’occitan qu’es aquò ? Dins mon enfantesa se disiá « le patois » Lo Trésor de la langue française dona en particular coma definicion d’aquel mot : « parlar mai que mai de tradicion orala, practicat dins una localitat, un agropament de localitats principalament ruralas ». Torna dire qu’es tanben utilizat d’un biais pejoratiu per designar un « lengatge escur e de mal comprene ». Auretz comprés qu’aquò es solament lo punt de vista de la lenga dominanta. [...]

Miquèla, Francesa e Chantal parlan lo lemosin, mas Francesa – coma Christine e Solange — tanben penja un pauc cap al bearnés, Sèrgi e Loïs lo gavaudanés, Martina l’avaironés, Gui e Mariana lo provençal, Aurelian, Gérard, Luc e Monica, lo lengadocian, ... Irèna l’auvernhat, Andrieu, Pèire e la Grimauda Isabèu, lo « tarnés », Teiriç es poliglòt e, per çò qu’es de Liliana, lo « montpelhierenc ». E tot aquel mond se comprenon fòrca ben.

Alara s’avètz l’enveja de parlar la « lenga nòstra » de la descobrir e de beure un còp, avètz pas que de butar la pòrta del 44 carrièra Gabriel Lamé del costat de Bercy.

Monica B. dins La beluga numèro 100


Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.