Coma cada ans dempuèi mai de dètz ans se debanana a Tolosa las conferéncias dichas DUOC : Conferéncias dels Dimècres universitaris occitan e catalan.

Presentacion dels organizators

Per aquesta dotzena annada de DUOC, los ensenhaires-cercaires de la Seccion d’Occitan e de la Seccion de Catalan de l’universitat Tolosa - Joan Jaurès prepausan, mercés a l’ajuda de la region Occitània, un cicle de conferéncias que permet de rendre compte de la vitalitat de la recerca actuala sus las matièras occitana e catalana. Dempuèi lo lançament dels DUOC, de cercaires tolosans, franceses, europencs e americans, son venguts faire descobrir lo fruch de lors trabalhs a totes los esperits curioses que s’interèssan a çò que las recèrcas en sciéncias umanas pòdon produsir en tèrmes de coneissenças renoveladas.

Per aquesta edicion, los oranizators an agut a còr de convidar Patric Sauzet, ensenhaire-cercaire de l’universitat Tolosa Joan-Jaurés, que prenguèt la retirada al mes de septembre de 2019. Patric Sauzet presentarà al mes de febrièr lo pichon diccionari « de pòcha » en lenga occitana.

Après un apròchi lingüisitica, la lenga occitana, tan coma la lenga catalana, seràn mesa a l’onor per Ester Franquesa i Bonet, Directora Generala de Politica Lingüistica de la Generalitat de Catalonha, que presentarà la politica de promocion d’aquestas lengas mesa en plaça en Catalonha.

Enfin, la lenga catalana, restacada a una cultura que li es pròpria, farà l’objècte d’una conferéncia de Josep Vidal que seguirà un apròchi didactic. Aital, es jos mantunas perspectivas—lingüistica, politica, culturala e didactica que las lengas occitanas e catalanas seràn espepissadas dins aqueste novèl cicle de DUOC.

L’autra mitat de las conferéncias serà consacrada a la literatura de lenga d’òc.

Aurem lo plaser de reçaupre un cercaire italian, Alessio Collura, recentament diplomat d’un doctorat, que presentarà sas recercas a l’entorn d’una version occitana l’Evangèli de Nicodèm.

En avançant cronologicament, Bénédicte Louvat nos farà (re)descobrir lo teatre de Besièrs del sègle XVII.

Enfin, Maria-Joana Verny nos vendrà far descobrir lo Florilège poétique des langues de France dins lo qual son meses a l’onor de poètas tròp sovent desconeguts d’expression bretona, còrse, basca, occitana, etc.

Mercés a tote-a-s las e los qu’auràn fach viure, una autra annada, los Dimècres Universitaris Occitans e Catalans. En esperant poder renovelar aquesta experiéncia encara dins las annadas venentas.

Legir lo programa


'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.