Planson
Detalh de l'afica de la mòstra

Es organizada del 7 de març fins al mes d'abril de 2020 a Albi la mòstra : Le parc Rochegude... et autre. Presenta d'òbras de Marie-José Planson.

La mòstra nos far intrar en silenci dins sos tablèus. La natura vibra a cada tòca de son pincèl, cada bocin de matièra de la siás telas trapa aquí sa tonalitat justa e coma dins un miralh lo pargue vesin la rapèla.

Reals, a posita : plantas, aucèls, flors. E la vida brusís, s’estrementís, fusiona amb las telas. La pintura ven aital reconsiderada, exaltada pel cada trach, cada color.

Marie-José Planson es nascuda a París en 1947, en 1964 intra a l'ESAM, Escòla Superiora de las Arts Modèrnes de París. Trabalharà puèi per la mòda parisenca o en decoracion pels grand magazins.

De contunh trabalha son art. Expausa al Salon des Indépendants, a la galariá Duncan, carrièra de Seine a París encara. A Bordèu expausa hangars 5 a la librairiá Glénat.

Albi ven sa vila d'adopcion. Aquí expausa sala Choiseul al musèu Toulouse Lautrec. Anima de talhièr pels enfants, interven dins diferentas escòlas sus diferent projèctes pedagogics e realiza d'òbras per diferentas institucions : lo buste, per exemple, de Joan Jaurés per La Verrerie Ouvrière d’Albi.


Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.