Planson
Detalh de l'afica de la mòstra

Es organizada del 7 de març fins al mes d'abril de 2020 a Albi la mòstra : Le parc Rochegude... et autre. Presenta d'òbras de Marie-José Planson.

La mòstra nos far intrar en silenci dins sos tablèus. La natura vibra a cada tòca de son pincèl, cada bocin de matièra de la siás telas trapa aquí sa tonalitat justa e coma dins un miralh lo pargue vesin la rapèla.

Reals, a posita : plantas, aucèls, flors. E la vida brusís, s’estrementís, fusiona amb las telas. La pintura ven aital reconsiderada, exaltada pel cada trach, cada color.

Marie-José Planson es nascuda a París en 1947, en 1964 intra a l'ESAM, Escòla Superiora de las Arts Modèrnes de París. Trabalharà puèi per la mòda parisenca o en decoracion pels grand magazins.

De contunh trabalha son art. Expausa al Salon des Indépendants, a la galariá Duncan, carrièra de Seine a París encara. A Bordèu expausa hangars 5 a la librairiá Glénat.

Albi ven sa vila d'adopcion. Aquí expausa sala Choiseul al musèu Toulouse Lautrec. Anima de talhièr pels enfants, interven dins diferentas escòlas sus diferent projèctes pedagogics e realiza d'òbras per diferentas institucions : lo buste, per exemple, de Joan Jaurés per La Verrerie Ouvrière d’Albi.


Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.