Planson
Detalh de l'afica de la mòstra

Es organizada del 7 de març fins al mes d'abril de 2020 a Albi la mòstra : Le parc Rochegude... et autre. Presenta d'òbras de Marie-José Planson.

La mòstra nos far intrar en silenci dins sos tablèus. La natura vibra a cada tòca de son pincèl, cada bocin de matièra de la siás telas trapa aquí sa tonalitat justa e coma dins un miralh lo pargue vesin la rapèla.

Reals, a posita : plantas, aucèls, flors. E la vida brusís, s’estrementís, fusiona amb las telas. La pintura ven aital reconsiderada, exaltada pel cada trach, cada color.

Marie-José Planson es nascuda a París en 1947, en 1964 intra a l'ESAM, Escòla Superiora de las Arts Modèrnes de París. Trabalharà puèi per la mòda parisenca o en decoracion pels grand magazins.

De contunh trabalha son art. Expausa al Salon des Indépendants, a la galariá Duncan, carrièra de Seine a París encara. A Bordèu expausa hangars 5 a la librairiá Glénat.

Albi ven sa vila d'adopcion. Aquí expausa sala Choiseul al musèu Toulouse Lautrec. Anima de talhièr pels enfants, interven dins diferentas escòlas sus diferent projèctes pedagogics e realiza d'òbras per diferentas institucions : lo buste, per exemple, de Joan Jaurés per La Verrerie Ouvrière d’Albi.


Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Paulin Courtial : L'occitan conven perfièchament al ròck

CXK

En junh de 2022 Paulin Courtial èra en concèrt a Tolosa dins son numèro 89, lo jornal de la comuna, À Toulouse, presentava lo cantaire.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.