Dempuèi mai de quaranta ans, l’Universitat Occitana d’Estiu (UOE) de Nimes, portada per la MARPÒC, constituís un rendètz-vos estivenc a l’entorn de l’actualitat dels sabers, del debat d’idèas e del rencontre cultural.

Ongan en 2020 pel primièr còp de son istòria en rason de la situacion sanitària, l’UOE 2020 se debanarà del 7 al 10 de julhet dins son integralitat en version digitala, sus las ondas e sus Internet, mercés als partenariats nosats per la MARPÒC amb Ràdio Lenga d’Òc Montpelhièr, la Rampe-TIO e lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura.

Per tota la durada de l’eveniment, serà possible pel public interessat d’accedir gratuitament en linha e sus las ondas, als contenguts d’aquela edicion.

La tematica ongan es : « Èsser occitan deman ? »

*

Lo mot de Jòrdi Peladan

Fin finala d’i soscar òm s’avisa que las armas per amaisar aquel marrit virus an pas res de novèl. Nosautres occitans las coneissèm plan. De temps que los reprimaires de las lengas minoritàrias las emplegan. Basta aguèsson mai de capitada contra aquela bestieta sornaruda de qualques mesadas d’atge que contra de culturas que tenon elas mai d’un milenari de temps.

Per començar la distanciacion sociala a l’encontre dels rustres qu’an lo topet de s’exprimir en public amb de mots o d’accents de son terraire conèissem. « Enebit de parlar breton e d’escupir per sòl ». Òc, escupir dins lo plèc del coide las paraulas vergonhosas, netejar menimosament amb lo mocador e l’escampar dins la tina de las bordilhas.

Dobidèm pas tanpauc la masqueta de se botar suls pòts per contaminar pas a nòstre entorn amb un parlar que fa ofensa a la lenga oficiala e subretot far empacha a sa transmission. E l’aplicacion que se carga sul telefonilhet per vos avertir del vesin cargat del virus malfasent seriá pas la version modernizada del senhal, aquel objècte simbolic que los regents de la Tresena Republica fisavan, en espèra de punicion, a l’escolan qu’aviá daissat escapat qualques mots de la lenga de sas gents ?

« Èsser occitan deman » serà adonc lo tèma d’aquela universitat occitana d’estiu que se càmbia de forma càmbia pas de fons. Dire que sèm lèsts per afrontar lo mond que nos espèra vaquí l’escomesa que lo monde de la MARPOC amb sos partenaris an decidit de téner qué que còste e en despièch de las constrenchas sanitàrias de l’ora d’ara.

Rasseguratz-vos, vos demandam pas de vos botar en fenèstra a solelhcolc en picar de las mans e en entonar lo Se cante o la Copa Santa mas tot simpletament d’èstre presents a l’escota e de participar tant que far se pòt amb los mejans tecnics e informatics que metrem en plaça.

E de segur amb l’esperança de se tornar trapar l’an que ven dins lo mòde convivial e frairal que ne sèm costumièrs.

Jòrdi Peladan


Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.