Detalh de l'illustracion de Jane Appleton pel conte 'L'agaça d'Abelhan'


En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, es lo buletin de ligason del Centre de Resorsas e d'Educacion al Desvolopament Durable (CREDD). Es editada a Vailhan.

Aqueste numèro presentava en tres lengas, francés, occitan e anglés, d'istorietas suls animals totemics del parçan.

Los dessenhs son de Jane Appleton, los tèxtes de Adèle Guillon. Una presentacion de Claudi Alranq accompanhava lo document.

Aquí l'istòria de l’agaça d’Abelhan.


L'agaça d'Abelhan

Jamai aviái pas tant rigut, e los vilatgeses tanpauc ! Aquel bon moment o devèm a Catarina. Fa cinc meses d’aquò trobèri Catarina dins un valat, l’ala copada. Vos devi precisar que Catarina es una agaça, e la mai polida que siá ! Negra e blanca coma conven a aqueles aucèls, mas d’un negre dels rebats blaus e d’un blanc immaculat. Sens parlar de son intelligéncia, incomparabla !

La reculhiguèri e la sonhèri, puèi coma vesiái que repetissiá d’unas sillabas de las paraulas que li adreçavi, m’amusèri a li ensenhar qualques mots. Coma dempuèi qualques jorns lo monde parlan pas que del famós Arnaud Amaury, legat del Papa Innocent III qu’aquí l’aimam pas gaire, ensenhèri a Catarina a respondre « Es Amaury (amòrri) » a la question « Qual es mandat pel papa ? ».

Catarina venguèt talament famosa dins los vilatges a l’entorn qu’Amaury nos volguèt venir visitar, una visita de las mai malintencionadas plan segur. Urosament un drollet que copava de lenha pel bòsc corriguèt per nos avertir de son arribada e nos poguèrem preparar. Tot lo monde s’amolonèt dins la pichòta glèisa del vilatge, e daissèrem Catarina sola sus la plaça. Quand Amaury arribèt, fièr e auturós, trapèt pas que l’agaça per li faire omenatge. Çò que faguèt en li cridar : « Es Amaury (amòrri)* ! Es Amaury (amòrri) ! Es tant tòrt que tòti ! » Ah, vos caliá veire aqueste paure legat venir tant roge e conflat coma una coja, se crebar a ensajar d’agantar Catarina, que fòrça mai lèsta e leugièra virolejava a l’entorn d’el sens arrestar de cantar aquesta frasa insultanta. Acabèt per se’n anar, susant e vergonhós.Tornarà pas d’un brave moment !

 

Nòtas :

*« Amaury » es un prenom francés e « amòrri » un adjectif o un nom comun en occitan. Los dos se prononcian de la meteisa faiçon mas « amòrri » veut dire « imbécile, idiot ». D’aquí lo jòc de mot entre « Amaury » e « amòrri » dins lo tèxt.


Paulin Courtial : L'occitan conven perfièchament al ròck

CXK

En junh de 2022 Paulin Courtial èra en concèrt a Tolosa dins son numèro 89, lo jornal de la comuna, À Toulouse, presentava lo cantaire.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.