Dins son edicion de març de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava Emilia Castagné, jornalista de ràdio e de television.

« Pensavi que seriá tròp complicat »

– A l'origina, quin es vòstre ligam amb l'occitan ?

Pendent longtemps foguèt una istòria de rendètz-vos mancats. Ausiguèri la lenga a l'ostal amb los grands, mas me l'an pas transmesa. Al collègi, comencèri l'opcion d'occitan mas lo professor tombèt malaut e foguèt pas remplaçat. Doncas, ai fait tres oras d'òc en tot. Puèi, al licèu, auriái volgut ne far mas aviái ja doas autras opcions.

E après anèri a Bordèu per d'estudis dins lo torisme, en BTS. Es alai que l'enveja de tornar a l'occitan, a las rasigas, se faguèt mai granda. Me soi apercebuda que çò que m'interessava dins lo torisme èra lo patrimòni e totas las pichòtas causas que fan un país. E faguèri lo ligam entre la lenga e l'identitat locala. Soi de Lomanha, e aquel canton coma tot lo país Tolosan me mancava regde. Alara, après lo BTS me virèri cap a d'estudis d'occitan, a l'universitat Joan Jaurès.

– Pasmens, tot aquò mena pas encara al jornalisme. Cossí avètz trobat aquela via ?

Ràdio País cercava qualqu'un per téner l'antena de Gèrs e ieu cercavi un emplec. Voliái obrar dins la promocion, la vivacitat de la lenga. Pus tard, es França 3 que me prepausèt de trabalhar pel jornalet d'informacion e lo magazine Viure al País. A la debuta, faguèri de setmanas de nuèits blancas ! Aviái jamai fait de vidèo.

Çò que m'agrada mai es de rescontrar mond de tota mena, qu'auriái pas jamai encontrat dins la vida vidanta. Per la ràdio, fau d'emissions de collectatges e a cada còp es la descobèrta d'un percors de vida.

– Fin finala, es l'occitan que vos permetèt de venir jornalista ?

Òc, sens l'occitan o auriái pas fait. I aviái soscat mai jova, al collègi e licèu, mas pensavi que seriá tròp complicat. Soi de familha païsana, me podiái pas pagar d'escòlas que còstan car e me disiái que me caliá èsser mens ambiciosa. A l'epòca, vesiái la lenga coma quicòm de fòrça intim, per ieu e per far plaser al grand. Levat professor, pensavi pas que d'autres mestièrs se podián far en òc.

Magazine À toulouse 86, març de 2022


Montpelhièr : l'arpa del Senhor Guilhèm

En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

La Region Occitània desvolopa lo transpòrt per tren e ajuda joves e seniòrs

TER Region Occitània

A la debuta del mes de julhet de 2022 Carole Delga presidenta de la Region Occitània anoncièt que de linhas ferroviarias seriá tornamai dubèrta en Region Occitània.

Florian Vernet : presentacion de la tresena edicion del 'Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne'

Vinha

En 2020 sortissiá a las Premsas Universitària de La Mediteranèa (PULM) la tresena edicion del Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne de Florian Vernet.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.