Del 4 de novembre entrò a la fin de l'an de 2019, lo membre d’acuèlh de l’ostal de la vila de Montpelhièr reçaupiá la mòstra Beate e Serge Klarsfeld, los combats de la Memòria 1968-1978.

La revista numèro 447 d'octobre de 2019 editada per la comuna presentava aquesta realizacion : un agach pausat sul destin d’aqueste parelh que faguèt de sa vida un combat per la memòria de las victimas de la Shoah.

 

Klarsfeld : doas consciéncias per l’umanitat

Dos pichons noms e un meteis nom. Los d’un parelh unit per la vida e animat pel meteis combat desempuèi quicòm coma 60 annadas. Un camin tras que brave que, de son vivent, a integrat los libres d’istòria. Beate e Serge Klarsfeld son l’incarnacion d’una lucha. Totes dos – ela filha d’un soldat de la Wehrmacht e el filh d’un josieu roman deportat a Auschwitz – an vodat una brava partida de sa vida a traçar los ancians nazis que visquèron en tota impunitat après 1945 e se batèron amb fòrça contra l’antisemitisme e per la memòria de las victimas de la Shoah. L’an passat, a la meteissa epòca, lo membre de las mòstras de l’Ostal de Ciutat de Montpelhièr aculhiguèt la mòstra Stalingrad, apèl a la patz. Ongan, es tornarmai question de memòria amb aquestas doas personalitats de tria amb Beate e Sèrgi Klarsfeld, los combats de la Memòria 1968-1978. Una mòstra caminaira, concebuda e realizada pel Memorial de la Shoah a París. Serà vesedoira al Clapàs del 4 de novembre 2019 cap al 3 de genièr de 2020.

La mòca

Se lo public bèl coneis mai que mai los Klarsfeld per aver menat Klaus Barbie davant los tribunals o jogat un ròtle màger dins los procèsses Bousquet, Touvier o Papon, aquesta mòstra, creada en 2018, s’interèssa mai que mai a una decennia. Aquela (1968-1978) que l’accion del parelh Klarsfeld va conéisser un resson internacional e que l’evolucion de la memòria de la Shoah bolèga enfin las consciéncias d’un continent cap a l’autre.

1968, es l’annada que Beate Klarsfeld pega una mòca a Kurt Georg Kiesinger. Per ela, èra inconcevable que lo cancelièr oèst-alemand pòsca èstre l’ancian responsable de la propaganda radiofonica d’Hitler.

1978, es l’annada de la publicacion per Sèrgi Klarsfeld e sa molhèr d’un trabalh fòrça brave de quinze annadas : lo Memorial de la deportacion dels Josieus de França.

Aquesta mòstra es facha de panèls amb contengut istoric, de fotografias e documents emai d’objèctes qu’apartenguèron als Klarsfeld. Aital retrobam doas mariòtas amb lors vestits, de medalhas e diplòmas, de cadenas estacadas sus un banc, l’agenda de Sèrgi Klarsfl es del temps del procès de Colònha que, tre 1979, veirà comparéisser tres dels responsables màgers de la « Solucion finala ».

Beate e Serge Klarsfeld publiquèron lors memòrias en 2015. Incredibla trajectòria qu’aquesta : la d’un engatjament personal que trobèt un resson brave que brave al ponch d'intrar en resonància amb l’istòria del sègle XX.

Robèrt Lafont : Laus de Provença - 2007

nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.

Automobila : Porsche Taycan

Lo constructor d'automobilas Porsche presentèt pendent l'estiu de 2019 lo sieu primièr modèl electric lo Taycan.

Punt de vista de Jacme de Cabanas sul diccionari de Cantalausa (2002)

diccionari Cantalausa

En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.