A la fin del mes de genièr de 2025 los organizators de l'Estivada, que se ten desenant a Sebasac prèp de Rodés, comunicavan sus lors accions.

Un primièr eveniment es previst lo dimècres 12 de febrièr, a l’Ostal de Ma Region, carrièra Béteille Rodés : En esperant l’Estivada.

Lo programa

  • 16h30 acuèlh – vespralh
  • 17h Espectacle Èri una cabra, de Sylvain Lamur, per pichons e grands
  • 18h15 Conferéncia 1000 ans d’occitan, e uèi ? per Olivier Daillut
  • 19h30 Aperitiu/concèrt amb lo talhièr cant de Trad en 4d e Primaël Montgauzi.

Al delà d'aquel primièr eveniment e contents d'aver poscut alargar l'associacion La Gardarem dempuèi l'an passat a de membres novèls, los membres de l’equipa s’atèlan ara a la preparacion de l’Estivada de 2025 que se debanarà los 24, 25 e 26 de julhet de 2025 a Sebasac.

Lo ligam, helloasso de La gardarem, permet d'aderar simplament e d'ajudar l'associacion.

L'escotisson de 10 € pòt tanben èsser mandat a l'associacion, 56 chemin des Crestes, Cantuel 12330 Saint-Christophe-Vallon.


Provença : la comuna de La Seina comunica en occitan

La Seina

La vila de La Seina en Provença sul sieu site internet presenta cada mes dins la seccion D'aquí un article en occitan.

Sus Joan-Maria Petit (1941-2020)

Joan-Maria Petit

Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.