Dins son edicion del mes de genièr e febrièr de 2025, lo jornal de la metropòli de Montpelhièr presentava las activitats de l'associacion O’C del vilatge de Clapièr.

La lenga de las carrièiras

Creada dètz ans fa, l’associacion O’C (Occitan a Clapièrs) valora la cultura occitana pel vilatge amb de talhièrs, de visitas guidadas, emai que torna occitanizar los noms de las carrièiras.

Sabiatz que fòrça mots en francés se venon de l’occitan ? Es çò que se descobrís pels talhièrs de lenga prepausats per l’associacion O’C. « Son sovent de mots d’argòt, çò precisa Estève Hammel, lo president. Per exemple, lo mot taulier es tirat de taulièr. Aital que n’i a de braves desenats. L’occitan qu’es lo passatgièr clandestin de la lenga francesa. »

Aquelas anecdòtas fan tot lo gaubi de las passejadas guidadas de Clapièrs qu’organiza d’un biais regular l’associacion. Quand se passeja per las carrièiras del vilatge, lo guidaire demòstra, pels noms dels luòcs, que los mots occitans son incrustats dins l’environament de la vida vidanta. « D’unas annadas fa, la municipalitat demandèt a l’associacion de trobar de noms a las diferentas travèrsas pedonièiras que religavan las carrièiras. Cerquèrem per la toponimia occitana de Clapièrs per se las nomenar. Emai que revirèrem los noms de carrièiras qu’existissián ja. »

Reculhir la paraula

Quatre annadas fa, O’C entrepenguèt d’entrevistar e de registrar los estatjants de Clapièrs que parlan occitan. Aqueles documents serviguèron per far de montatges cap a de subjèctes abordats per las personas registradas. L’associacion se prepausa de daissar aqueles testimoniatges a l’Institut occitan de cultura (CIRDOC) per tal de los metre a posita dels cercaires.

Amb una quarantena de sòcis, O’C se fa veire plan dinamic. Organiza demai cada tresen dijòus del mes, de Cafès Òc. « I charram francés e occitan, a partir d’un tèma de discussion variat. Lo que ven evocarà lo trabalh dels productors locals », çò precisa Estève Hammel, que prepara ja d’eveniments a l’entorn del centenari de la naissença del poèta Max Roqueta, a la prima que ven.

Magazine Montpellier Métropole 32, genièr/febrièr de 2025


Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.