Dins son edicion del mes de genièr e febrièr de 2025, lo jornal de la metropòli de Montpelhièr presentava las activitats de l'associacion O’C del vilatge de Clapièr.

La lenga de las carrièiras

Creada dètz ans fa, l’associacion O’C (Occitan a Clapièrs) valora la cultura occitana pel vilatge amb de talhièrs, de visitas guidadas, emai que torna occitanizar los noms de las carrièiras.

Sabiatz que fòrça mots en francés se venon de l’occitan ? Es çò que se descobrís pels talhièrs de lenga prepausats per l’associacion O’C. « Son sovent de mots d’argòt, çò precisa Estève Hammel, lo president. Per exemple, lo mot taulier es tirat de taulièr. Aital que n’i a de braves desenats. L’occitan qu’es lo passatgièr clandestin de la lenga francesa. »

Aquelas anecdòtas fan tot lo gaubi de las passejadas guidadas de Clapièrs qu’organiza d’un biais regular l’associacion. Quand se passeja per las carrièiras del vilatge, lo guidaire demòstra, pels noms dels luòcs, que los mots occitans son incrustats dins l’environament de la vida vidanta. « D’unas annadas fa, la municipalitat demandèt a l’associacion de trobar de noms a las diferentas travèrsas pedonièiras que religavan las carrièiras. Cerquèrem per la toponimia occitana de Clapièrs per se las nomenar. Emai que revirèrem los noms de carrièiras qu’existissián ja. »

Reculhir la paraula

Quatre annadas fa, O’C entrepenguèt d’entrevistar e de registrar los estatjants de Clapièrs que parlan occitan. Aqueles documents serviguèron per far de montatges cap a de subjèctes abordats per las personas registradas. L’associacion se prepausa de daissar aqueles testimoniatges a l’Institut occitan de cultura (CIRDOC) per tal de los metre a posita dels cercaires.

Amb una quarantena de sòcis, O’C se fa veire plan dinamic. Organiza demai cada tresen dijòus del mes, de Cafès Òc. « I charram francés e occitan, a partir d’un tèma de discussion variat. Lo que ven evocarà lo trabalh dels productors locals », çò precisa Estève Hammel, que prepara ja d’eveniments a l’entorn del centenari de la naissença del poèta Max Roqueta, a la prima que ven.

Magazine Montpellier Métropole 32, genièr/febrièr de 2025


Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.