Dins son edicion del mes de genièr e febrièr de 2025, lo jornal de la metropòli de Montpelhièr presentava las activitats de l'associacion O’C del vilatge de Clapièr.

La lenga de las carrièiras

Creada dètz ans fa, l’associacion O’C (Occitan a Clapièrs) valora la cultura occitana pel vilatge amb de talhièrs, de visitas guidadas, emai que torna occitanizar los noms de las carrièiras.

Sabiatz que fòrça mots en francés se venon de l’occitan ? Es çò que se descobrís pels talhièrs de lenga prepausats per l’associacion O’C. « Son sovent de mots d’argòt, çò precisa Estève Hammel, lo president. Per exemple, lo mot taulier es tirat de taulièr. Aital que n’i a de braves desenats. L’occitan qu’es lo passatgièr clandestin de la lenga francesa. »

Aquelas anecdòtas fan tot lo gaubi de las passejadas guidadas de Clapièrs qu’organiza d’un biais regular l’associacion. Quand se passeja per las carrièiras del vilatge, lo guidaire demòstra, pels noms dels luòcs, que los mots occitans son incrustats dins l’environament de la vida vidanta. « D’unas annadas fa, la municipalitat demandèt a l’associacion de trobar de noms a las diferentas travèrsas pedonièiras que religavan las carrièiras. Cerquèrem per la toponimia occitana de Clapièrs per se las nomenar. Emai que revirèrem los noms de carrièiras qu’existissián ja. »

Reculhir la paraula

Quatre annadas fa, O’C entrepenguèt d’entrevistar e de registrar los estatjants de Clapièrs que parlan occitan. Aqueles documents serviguèron per far de montatges cap a de subjèctes abordats per las personas registradas. L’associacion se prepausa de daissar aqueles testimoniatges a l’Institut occitan de cultura (CIRDOC) per tal de los metre a posita dels cercaires.

Amb una quarantena de sòcis, O’C se fa veire plan dinamic. Organiza demai cada tresen dijòus del mes, de Cafès Òc. « I charram francés e occitan, a partir d’un tèma de discussion variat. Lo que ven evocarà lo trabalh dels productors locals », çò precisa Estève Hammel, que prepara ja d’eveniments a l’entorn del centenari de la naissença del poèta Max Roqueta, a la prima que ven.

Magazine Montpellier Métropole 32, genièr/febrièr de 2025


Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Lenga occitana, beluga de l'espèr

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.