Dins son edicion del mes de genièr e febrièr de 2025, lo jornal de la metropòli de Montpelhièr presentava las activitats de l'associacion O’C del vilatge de Clapièr.

La lenga de las carrièiras

Creada dètz ans fa, l’associacion O’C (Occitan a Clapièrs) valora la cultura occitana pel vilatge amb de talhièrs, de visitas guidadas, emai que torna occitanizar los noms de las carrièiras.

Sabiatz que fòrça mots en francés se venon de l’occitan ? Es çò que se descobrís pels talhièrs de lenga prepausats per l’associacion O’C. « Son sovent de mots d’argòt, çò precisa Estève Hammel, lo president. Per exemple, lo mot taulier es tirat de taulièr. Aital que n’i a de braves desenats. L’occitan qu’es lo passatgièr clandestin de la lenga francesa. »

Aquelas anecdòtas fan tot lo gaubi de las passejadas guidadas de Clapièrs qu’organiza d’un biais regular l’associacion. Quand se passeja per las carrièiras del vilatge, lo guidaire demòstra, pels noms dels luòcs, que los mots occitans son incrustats dins l’environament de la vida vidanta. « D’unas annadas fa, la municipalitat demandèt a l’associacion de trobar de noms a las diferentas travèrsas pedonièiras que religavan las carrièiras. Cerquèrem per la toponimia occitana de Clapièrs per se las nomenar. Emai que revirèrem los noms de carrièiras qu’existissián ja. »

Reculhir la paraula

Quatre annadas fa, O’C entrepenguèt d’entrevistar e de registrar los estatjants de Clapièrs que parlan occitan. Aqueles documents serviguèron per far de montatges cap a de subjèctes abordats per las personas registradas. L’associacion se prepausa de daissar aqueles testimoniatges a l’Institut occitan de cultura (CIRDOC) per tal de los metre a posita dels cercaires.

Amb una quarantena de sòcis, O’C se fa veire plan dinamic. Organiza demai cada tresen dijòus del mes, de Cafès Òc. « I charram francés e occitan, a partir d’un tèma de discussion variat. Lo que ven evocarà lo trabalh dels productors locals », çò precisa Estève Hammel, que prepara ja d’eveniments a l’entorn del centenari de la naissença del poèta Max Roqueta, a la prima que ven.

Magazine Montpellier Métropole 32, genièr/febrièr de 2025


Joan-Loís Segondy : presentacion del libre 'D’aucèls e d’òmes'

En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.

Sus Joan-Maria Petit (1941-2020)

Joan-Maria Petit

Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.