magna-cartaLo 15 de junh de 2015, en Granda Bretanha, se fèstejava lo 800en anniversari de la Magna Carta.

Lo tèxt signat lo 15 de junh de 1215 es vengut lo simbòl de la preservacion de las libertat fondamentalas. Lo tèxt limitava lo poder del Rei John (King John) sus la noblessa del temps. Establiguèt las basas de la democracia parlamentària e dels dereches de l'òme, afortiguèt la supremacia de la lei, limitèt l'arbitrari reial.

Quatre exemplaris de la carta demòran. Dos a la British Library, un a la catedrala de Lincoln e un a la catedrala de Salsbury.

D'autres tèxtes fondators son estats escriches dempuèi : l'Habeas Corpus (1679 - Anglatèrra), la Déclaration des droit de l'homme et du citoyen (1789 - França), la Déclaracion universala dels dreches de l'òme (1948 - ONU). Son al còr de las constitucions dels estats democratics modèrnes.

Democracias, per sempre de far viure e de melhorar.


Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Conte : Lo pol e la poma d'aur

Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.

Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.