insectesAlan Roch en collaboracion amb lo Pargue natural regional de la Narbonesa en Mediterranèa propausa un Glossari occitan dels insèctes.

Presentacion : "L’occitan mena un complement d’informacion suls insèctes que s’apièja sus l’agach dels umans sus aqueles pòbles pichonets e misterioses. La lenga d’òc es atal portaira de dimensions poeticas, de sabers e de paraulas populars (provèrbis, cresenças, medecina...). Las afirmacions contengudas dins los enquadrats del quasernet Insèctes o dins las paginas del site internet son pas de prendre sistematicament al pè de la letra d’un punt de vista scientific o entomologic, mas rendon compte d’una percepcion del monde dels insèctes e de l’imaginari que fa espelir. Anatz trapar aicí qualquas informacions suplementàrias a l’edicion-papièr e tanben la revirada en francés per aqueles que coneisson pas e/o mestrejan pas (encara) la lenga del país."

De legir [aquí]


Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.