Per ne saupre mai sus Robèrt Lafont aquí una presentacion que nos balha lo CIRDOC :
"Es lo jorn de la Sant Joan, lo dimècres 24 de junh, que Robèrt Lafont es partit. Una data que vei treslusir fuòcs bèls per una nuèch corteta, pròcha de la data simbolica del solstici d'estiu. Nascut a Nimes lo 16 de març de 1923, aquela cara bèla de l'istòria europenca del sègle XXen es defuntada a Florença. Entre Occitània o Toscana, ciutadan d'Euròpa e del mond, Robèrt Lafont quitèt pas de s'adreçar al mond tot e d'obrar dins maites domenis. Es un dels mai bèls pensaires del mond occitan contemporanèu."
Podètz legir sa biografia en .pdf [ligam]
Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.
En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.
A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.
En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.
En 2010 la generalitat de Catalonha publicava quatre estudis sus l'aranés e l'occitan general.