uses-mosaicaUna importanta descobèrta arqueologica ven d'èsser facha a Usès (prima de 2017). Una mosaïca romana ben conservada es estada descavada alara que d'obrièrs trabalhavan sul site.

Una operacion de preservacion es en cors.

L'executiu de la region promet que l'òbra serà conservada en Occitània e expausada.

Los arqueològs que trabalhan actualament sul site precisan la natura d'aquela descobèrta : « Ce pavement est le fruit d’un savoir-faire assez exceptionnel pour l’époque. Probablement en provenance d’Italie. Vu la qualité du matériau et du geste, se payer ce type d’oeuvre n’était pas à la portée de tous ! On peut donc penser qu’elle ornait la villa d’un riche propriétaire, ou bien un bâtiment public. » çò dich Marc Célié de l'INRAP (Institut Nacional de las Recèrcas Arqueologicas Preventivas).

La mosaïca serà dins las setmanas que venon servada a la DRAC Occitània de Nimes per èsser netejada, estudiada e restaurada. Puèi debriá tornar en Usès per i èsser mostrada al public.


Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.