uses-mosaicaUna importanta descobèrta arqueologica ven d'èsser facha a Usès (prima de 2017). Una mosaïca romana ben conservada es estada descavada alara que d'obrièrs trabalhavan sul site.

Una operacion de preservacion es en cors.

L'executiu de la region promet que l'òbra serà conservada en Occitània e expausada.

Los arqueològs que trabalhan actualament sul site precisan la natura d'aquela descobèrta : « Ce pavement est le fruit d’un savoir-faire assez exceptionnel pour l’époque. Probablement en provenance d’Italie. Vu la qualité du matériau et du geste, se payer ce type d’oeuvre n’était pas à la portée de tous ! On peut donc penser qu’elle ornait la villa d’un riche propriétaire, ou bien un bâtiment public. » çò dich Marc Célié de l'INRAP (Institut Nacional de las Recèrcas Arqueologicas Preventivas).

La mosaïca serà dins las setmanas que venon servada a la DRAC Occitània de Nimes per èsser netejada, estudiada e restaurada. Puèi debriá tornar en Usès per i èsser mostrada al public.


Aeronautica : Blue Spirit Aero desvolopa de motors d'avion a idrogèn

Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.

Tolosa e los iperlops : HTT lèva lo pè

HTT a Francazal, Tolosa

En 2017 la societat Hyperloop Transportation Technologies (HTT) que desvolopa d'iperlops s'installava a Tolosa. En 2019 lo montatge d'una primièra pista d'ensag sul site de Francazal èra acabat. Los dirigents de la societat prevesián de ne construïr una segonda a proximitat. Los accòrds qu'aviá HTT amb la metropòli de Tolosa per la poder bastir son estats resilhats a la fin de 2021.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

La societat EasyMile lèva de fonzes

Lo EZ10 d'EasyMile

A la fin del mes d'abril de 2021 la societat tolosenca EasyMile finalizèt una levada de fonzes de 55 milions d'èuros.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.