Clotilde Nonnez, ajudada per l'associacion Respire, debutèt lo dimècres 7 de junh de 2017, una accion en justícia contra l'Estat francés per carence fautive. Parisenca es malauta. En causa : la pollucion atmosferica permanenta a París.

Après son arrivada dins los ans ochante venguèt asmatica e sofrís al quotidian dempuèi trente ans de multiplas afeccions que los mètges atribuïsson directament a la pollucion.

Son accion a per objectiu de sensibilizar lo mond e condemnar las politicas irresponsablas menada per l'Estat dempuèi d'annadas (valorizacion de las veituras al depend dels transpòrt en comun, ajuda al diesèl, empachas multiplas al desvolopament de la bicicletas...), malgrat qualques amainatjaments cosmetics recents de la vila (Velib, barradura de las vias sus la Seina...).

Lo centre de París demòra en 2017 una granda zòna de parcatge selhonadas d'autopistas e al mièg : d'umans.

D'autras personas dins d'autras vilas s'aprestan a menar d'accions similàrias.


Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Agricultura e robotica : Naïo Technologies

Lo robot Ted de Naïo

L'entrepresa Naïo Technologies comercializa de robòts agricòlas.

Patrici Pojada sus l'aranés e l'occitan general

L'aranés e l'occitan general

En 2010 la generalitat de Catalonha publicava quatre estudis sus l'aranés e l'occitan general.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Virgin Galactic reüssiguèt son primièr vòl espacial dempuèi Spaceport America

Vòl del VSS Unity 22/05/2021

Lo dissabte 22 de mai de 2021 la societat estatsunidenca Virgin Galactic dempuèi lo spacepòrt de New Mexico mandèt un de sos vaissèls, lo VSS Unity, dins l'espaci.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Espaci : CST-100 Starliner l'autra capsula

CST-100

La societat Boeing desvolopa la capsula CST-100 Starliner.