Clotilde Nonnez, ajudada per l'associacion Respire, debutèt lo dimècres 7 de junh de 2017, una accion en justícia contra l'Estat francés per carence fautive. Parisenca es malauta. En causa : la pollucion atmosferica permanenta a París.

Après son arrivada dins los ans ochante venguèt asmatica e sofrís al quotidian dempuèi trente ans de multiplas afeccions que los mètges atribuïsson directament a la pollucion.

Son accion a per objectiu de sensibilizar lo mond e condemnar las politicas irresponsablas menada per l'Estat dempuèi d'annadas (valorizacion de las veituras al depend dels transpòrt en comun, ajuda al diesèl, empachas multiplas al desvolopament de la bicicletas...), malgrat qualques amainatjaments cosmetics recents de la vila (Velib, barradura de las vias sus la Seina...).

Lo centre de París demòra en 2017 una granda zòna de parcatge selhonadas d'autopistas e al mièg : d'umans.

D'autras personas dins d'autras vilas s'aprestan a menar d'accions similàrias.


Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.