Clotilde Nonnez, ajudada per l'associacion Respire, debutèt lo dimècres 7 de junh de 2017, una accion en justícia contra l'Estat francés per carence fautive. Parisenca es malauta. En causa : la pollucion atmosferica permanenta a París.

Après son arrivada dins los ans ochante venguèt asmatica e sofrís al quotidian dempuèi trente ans de multiplas afeccions que los mètges atribuïsson directament a la pollucion.

Son accion a per objectiu de sensibilizar lo mond e condemnar las politicas irresponsablas menada per l'Estat dempuèi d'annadas (valorizacion de las veituras al depend dels transpòrt en comun, ajuda al diesèl, empachas multiplas al desvolopament de la bicicletas...), malgrat qualques amainatjaments cosmetics recents de la vila (Velib, barradura de las vias sus la Seina...).

Lo centre de París demòra en 2017 una granda zòna de parcatge selhonadas d'autopistas e al mièg : d'umans.

D'autras personas dins d'autras vilas s'aprestan a menar d'accions similàrias.


Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.