La lei es intrada en vigor lo primièr d'agost de 2017. Aquò's una primièra per Euròpa ont cap de cadre juridic existissiá pas dusca ara al subjècte de las ressorsas minièras espacialas.

Luxemborg se vòl motor al nivèl del continent al subjècte de l'esplechacion d'aquelas ressorsas e aviá ja en mai de 2016 comunicat sus aquel punt.

Aquela lei balha lo drech a las entrepresas basada al Luxemborg d'esplechar de ressorsas extraterrèstras : materials aiga...

Lo primièr article precisa « Las ressorsas espacialas pòdon far l'objècte d'una apropriacion en conformitat amb lo drech internacional ». Rapòrt als tractats en vigor la lei assaja calarament de precisar lo drech, senon de lo far evoluïr, lo Tractat de l'Espaci de 1967 prevei qu'una nacion non se pòt pas apropriar de l'espaci al nivèl de la sobeiraniá.

Mas los Estats Units an ja promulgat de leis dins lo sens pres recentament per l'Estat de Luxemborg sens provocar cap de reaccions de la comunautat internacionala. Los que defendon aqueles tèxtes considèron que i a aquí apropriacion de las ressorsas e non pas de l'espaci.

Lo projècte (spaceresources.lu) desvolopat pel país a per tòca d'atraire las entrepresas del sector. Quatre son ja presentas : Deep Space Industries, Planetary Resources (doas entrepresas minièras), Ispace (especializada en robotica) e Blue Horizon (que vòl desvolopar la vida dins l'espaci).

Demai Luxemborg prevei de crear una agéncia espaciala e un fons d'investiment dedicat.

[lo tèxt de lei]


Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Lo robòt Perseverance es arribat sus Mars

Fòto Perseverance

Lo robòt Perseverance s'es pausat sus la planèta Mars lo 18 de febrièr de 2021.

Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Virgin Galactic desvela lo VSS Imagine

Lo VSS Imagine

A la fin del mes de març de 2021 la societat Virgin Galactic desvelèt son vaissèl lo VSS Imagine.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Russia anóncia qu'arrestarà d'esplechar l'ISS après 2024

International Space Station

Russia per l'intermediari del patron de l’Agéncia espaciala russa, Roscosmos, Iouri Borissov, anoncièt dimars 26 de julhet de 2022 qu'anava arrestar d'esplechar l'ISS (Estacion Espaciala Internacionala).