La lei es intrada en vigor lo primièr d'agost de 2017. Aquò's una primièra per Euròpa ont cap de cadre juridic existissiá pas dusca ara al subjècte de las ressorsas minièras espacialas.

Luxemborg se vòl motor al nivèl del continent al subjècte de l'esplechacion d'aquelas ressorsas e aviá ja en mai de 2016 comunicat sus aquel punt.

Aquela lei balha lo drech a las entrepresas basada al Luxemborg d'esplechar de ressorsas extraterrèstras : materials aiga...

Lo primièr article precisa « Las ressorsas espacialas pòdon far l'objècte d'una apropriacion en conformitat amb lo drech internacional ». Rapòrt als tractats en vigor la lei assaja calarament de precisar lo drech, senon de lo far evoluïr, lo Tractat de l'Espaci de 1967 prevei qu'una nacion non se pòt pas apropriar de l'espaci al nivèl de la sobeiraniá.

Mas los Estats Units an ja promulgat de leis dins lo sens pres recentament per l'Estat de Luxemborg sens provocar cap de reaccions de la comunautat internacionala. Los que defendon aqueles tèxtes considèron que i a aquí apropriacion de las ressorsas e non pas de l'espaci.

Lo projècte (spaceresources.lu) desvolopat pel país a per tòca d'atraire las entrepresas del sector. Quatre son ja presentas : Deep Space Industries, Planetary Resources (doas entrepresas minièras), Ispace (especializada en robotica) e Blue Horizon (que vòl desvolopar la vida dins l'espaci).

Demai Luxemborg prevei de crear una agéncia espaciala e un fons d'investiment dedicat.

[lo tèxt de lei]


Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

Isar Aerospace desrevelha lo sector espacial europèu

Spectrum, Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».