Lo Quintero 1 © HTT

La societat HTT (Hyperloop Transportation Technologies) presenta a Tolosa ven d'acabar lo montatge de sa pista d'ensag sul site de Francazal. L'entrepresa comuniquèt sus aquela realizacion lo 26 de febrièr de 2019.

Lo tubes d'acièrs son estats assemblats sus una longor de 320 mètres. Los tèsts debrián debutar al mes d'abrial.

Demòra als engenhaires e tecnicians de metre en plaça lo sistèma de pressurizacion. La capsula que preveson d'emplegar pels tèsts nomada Quintero 1 es ja a Tolosa. Es estada concebuda en Espanha.

Segon los dires de la societat lo site de Tolosa debriá èsser lo luòc d'ont serián bailejats los programas prevists per Abu Dhabi e la China.

Es lo 24 de genièr de 2017 que HTT signèt un acòrd amb la region Occitània, la metropòla de Tolosa e l'Estat per s'implatar a Tolosa.

TransPod, societat en concuréncia sus aquela tecnologia dels iperlops, decidiguèt ela de s'implantar en Lemosin.


Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Bilingüisme ! E perqué pas !

Bilingüisme

En 2019, Pèire Escudé èra convidat per l'IEO de Rodés per parlar del bilingüisme.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.