Capsula Virgin Hyperloop
La capsula de Virgin Hyperloop abans l'ensag de novembre de 2020

En novembre de 2020 e pel primièr còp, de personas posquèran « viatjar » mercés a un iperlop. Es la societat Virgin Hyperloop basada als Estat Unit que realizèt aquesta performança.

Après de centenats d'ensages sens passatgièrs, la societat se deviá de passar a l'estapa seguenta.

Lo 8 de novembre doas personas foguèron embarcadas dins la capsula de l'iperlop per un ensag : Josh Giegel, cofondator de Virgin Hyperloop, e Sara Luchian, responsabla de « l'experiéncia » passatgièrs.

L'ensag se faguèt dins lo tube experimental DevLoop en Nevada. Aviá per objectiu de provar la fisabilitat del sistèma. Tot s'es plan passat.

An percorut 500 mètres en 15 segondas. Lor velocitat maximala foguèt de 172,8 km/h.

Las capsulas que preveson de construïr deurián poder conténer un vintenat personas.

Aquel ensag permet de posicionar clarament Virgin Hyperloop a la poncha dels desvolopaments que son en cors de pel mond per fin de mestrejar aquesta nòva tecnologia.

Los dos concurents, Hyperloop Transportation Technologies (HTT) present a Tolosa, e lo canadian TransPod que se desvolopa notadament a Lemòtges, ne son pas a aquel punt dins lors desvolopaments.


Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Veituras autonòmas : Mercedes comercializarà en 2022 un veïcul omologat de nivèl 3

Mercedes Class S conducha autonòma

Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs poscan utilizar son sistèma de conducha autonòma.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.