L'ISAE-Supaero, Airbus e ArianeGroup an anonciat al salon de l'aeronautica del Bourget de 2017 lor volontat de crear una cadièra de recèrca dedicada als concèptes espacials avançats.

Aquela cadièra, deuriá prene la forma d'un Space Advanced Concepts Laboratory (SAC Lab). Serà associada al departament Conception et conduite des véhicules aéronautiques de l'ISAE-Supaero a Tolosa. Serà patrocinada per las doas entrepresas Airbus e ArianeGroup per almens per cinc ans, fins a 2022.

La tòca es de desovolopar de tecnicas per permetre d'entreténer los satellits en orbita, d'assemblar de structuras o d'estampar en tres dimensions dins l'espaci. La concepcion d'estructuras espacialas abitablas, los sistèmas de propulcions o las relacions òme-robòt son tanben al programa.

La creacion d'aquela cadièra permetrà de comolar un voide en Euròpa ont i a pas de centre de recèrca d'aquela mena.


Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.