Lo 18 de decembre de 2017 ArianeGroup debutèt la producion d'Ariane 62. Lo primièr vòl es previst en 2020.

Lo programa Ariane 6 es estat lançat per l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) en 2014. L'objectiu es de dotar l'Euròpa d'una familha de fusadas pro competitivas a mand de preservar las capacitats de misa en orbitat dels païses del continent e, de fach, lor independéncia en matèria espaciala.

Dos tipes de fusadas son previstas : l'Ariana 62 e l'Ariana 64.

L'Ariana 64 possedirà quatre boosters e podrà plaçar un pauc mai de 10 tonas en orbita nauta (geostacionara) e fins a 20 tonas en orbita bassa.

L'Ariana 62 mens poderosa amb sos dos boosters podrà metre en orbite geostacionari 5 tonas e en orbita bassa 7 tonas.

Lo site de lançament es actualament en construcion a Koró.

ArianGroup es una coentrepresa d'Airbus e de Safran que compta 9 000 emplegats basats en França e en Alemanha.

ariane

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.