Lo CNES, agéncia espaciala francesa, trabalha al desvolopament d'un pichon veïcul reutilisable.

Nomat Callisto, naut d'un detzenat de mètres, lo sieu primièr vòl es previst per 2020. Deuriá far un pichon anar-tornar a trenta cinc quilomètres de nautor. Es estat concebut per èsser reutilizat cinc còps.

Las tecnologias necessàrias per produsir aquel tipe de fusadas son disponiblas dempuèi d'annadas e ja en foncion. La societat estatsunidenca SpaceX las emplega amb succès dempuèi 2015.

Lo programa Callisto a per objectiu d'obténer las competéncias necitas per que los industrials europèus posquan a l'avenir reutilizar las fusadas e far mermar los còstes de misa en orbita.

Debutat en 2015 lo programa Callisto, capdelat pel CNES, a per partenaris l'Agéncia espaciala alemanda (DLR) e l'agéncia espaciala japonesa (JAXA). Tres grops industrials participan al projècte : ArianeGroup, Air Liquide e Onera.

Un autre projècte mai ambiciós previst per èsser testat en 2025 es tanben en preparacion, a per nom Themis.


Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Florian Vernet : presentacion de la tresena edicion del 'Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne'

Vinha

En 2020 sortissiá a las Premsas Universitària de La Mediteranèa (PULM) la tresena edicion del Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne de Florian Vernet.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.