Lo CNES, agéncia espaciala francesa, trabalha al desvolopament d'un pichon veïcul reutilisable.

Nomat Callisto, naut d'un detzenat de mètres, lo sieu primièr vòl es previst per 2020. Deuriá far un pichon anar-tornar a trenta cinc quilomètres de nautor. Es estat concebut per èsser reutilizat cinc còps.

Las tecnologias necessàrias per produsir aquel tipe de fusadas son disponiblas dempuèi d'annadas e ja en foncion. La societat estatsunidenca SpaceX las emplega amb succès dempuèi 2015.

Lo programa Callisto a per objectiu d'obténer las competéncias necitas per que los industrials europèus posquan a l'avenir reutilizar las fusadas e far mermar los còstes de misa en orbita.

Debutat en 2015 lo programa Callisto, capdelat pel CNES, a per partenaris l'Agéncia espaciala alemanda (DLR) e l'agéncia espaciala japonesa (JAXA). Tres grops industrials participan al projècte : ArianeGroup, Air Liquide e Onera.

Un autre projècte mai ambiciós previst per èsser testat en 2025 es tanben en preparacion, a per nom Themis.


La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Vidèo : G. Couffignal sus 'La Santa Estela del centenari'

Couffignal

Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Defensa : definicion del carri armat europèu de deman

Main Ground Combat System

Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.