Tre la fin de l'estiu de 2019 la centrala fotoelectrica de Piolenc en Provença es intrada en foncion.

Aquela installacion es implantada sus un plan d'aiga : un lac artificial de 50 ectaras que se creèt naturalament dins una anciana gravièra.

Son 47 000 panèls fotovoltaïcs flotants que sus 17 ectaras produsisson d'energia per alimentar mai de 4 000 fogals. La poténcia de l'installacion es de 17 megawatt.

Aquò's la centrala flottanta la mai importanta d'Euròpa. Lo projècte baptesat O'MEGA1 es estat desvolopat per Akuo Energy.

Una explechacion agroecologica vendrà completar lo projècte. Es a s'implantar sus las abroas del lac.

Los avantatges d'aquel tipe d'installation son multiples :

  • valorizacion d'ancianas zònas industrialas ;
  • la preséncia d'aiga jos los panèls permet d'augmentat la producion d'electricitat en los fregissent ;
  • pas besonh d'artificialisar de tèrras.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.