Lo futur pòrtavions francés tal qu'imaginat per sos conceptors © Naval Group

La construcion del futur pòrtavions de l'armada francesa se prepara. Lo dimars 8 de decembre de 2020 Emmanuel Macron anoncièt que lo futur pòrtavions que deu remplaçar lo Charles de Gaulle en 2038 seriá a propulsion nucleara.

L'anóncia es estada facha al Creusot sul site de Framatome, filiala d'EDF, que participarà a la construcion del bastiment.

Tres rasons pòdon explicar aquela causida :

  1. Las performanças tecnicas dels motors nuclears : endurança, poténcia.
  2. La volontat del govèrn de manténer e de desvolopar las competéncias de la filiala indusriala francesa dins lo domèni.
  3. Enfin aquela tecnica es vista coma un instrument de poténcia : los estats que la mestrejan son pauc nombroses.

Sa construcion se farà a Saint Nazaire als Chantiers de l'Atlantique.

D'un poténcia de 220 MW lo reactor baptesat K-22, que serà desvolopat per TechnicAtome, apartendrà a la categoria dels reactors de pichona e mejana poténcia que pòdon èsser tanben embarcat sus de navires o servir per generar d'electricitat dins de pichona centralas sus tèrra.

En comparason los reactors gròsses coma los EPR an una poténcia de 1 600 MW.

Lo bastiment deuriá far 305 mètres de long, 80 mètres de larg e pesar 75 000 tonas.

Lo Charles de Gaulle de son costat far 261 mètres de long, 61 mètre de larg e pesa 42 000 tonas.


Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Musica : Aqueles

Aqueles

Al mes de març de 2020 lo jornal Roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.