Tresen ensag del Starship, 14/03/2024
Lo Starship lo 14 de març de 2024

Lo 14 de març de 2024 se debanèt lo tresen ensag del Starship de SpaceX.

L'astronau devolopada pel constructor aurà per mission de transportar en orbita bassa de cargas pesugas e de permetre de jónher aisidament la Luna o la planeta Mars.

Lo 14 de març lo Starship se posquèt metre en orbita abans de tornar intrar dins l'atmosfèra.

I aguèt pas de problèma al nivèl dels motors que totes foncionèran corrèctament. La deseparacion entre l'astronau e lo booster se passèt plan tanben.

L'astronau posquèt pas èsser recuperada mas sa reintrada es estada tèstada.

Los engeniaires de SpaceX preveson d'efectuar un quatren ensag del Starship a la debuta del mes de junh de 2024.


L'assemblatge del reactor d'ITER debuta

ITER

Lo dimars 28 de julhet de 2020 debutèt a Cadaracha en Provença l'assemblatge del reactor termonuclear experimental dich ITER.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.