Tresen ensag del Starship, 14/03/2024
Lo Starship lo 14 de març de 2024

Lo 14 de març de 2024 se debanèt lo tresen ensag del Starship de SpaceX.

L'astronau devolopada pel constructor aurà per mission de transportar en orbita bassa de cargas pesugas e de permetre de jónher aisidament la Luna o la planeta Mars.

Lo 14 de març lo Starship se posquèt metre en orbita abans de tornar intrar dins l'atmosfèra.

I aguèt pas de problèma al nivèl dels motors que totes foncionèran corrèctament. La deseparacion entre l'astronau e lo booster se passèt plan tanben.

L'astronau posquèt pas èsser recuperada mas sa reintrada es estada tèstada.

Los engeniaires de SpaceX preveson d'efectuar un quatren ensag del Starship a la debuta del mes de junh de 2024.


Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.