Starship V3 mai de 2026
Lo Starship abans sa partença lo 22 de mai de 2026

Se dabanèt dins la nuèch del divendres 22 al dissabte 23 de mai de 2026 lo dotzen ensag del Starship de SpaceX.

Al còp lo booster Super Heavy e lo Starship èran dins lor novèla version, la V3. Aquel tèst èra lo primièr per aquesta version.

La partença se passèt plan, los 33 motors del Super Heavy s'aluquèran correctament. La separacion del Starship se passèt plan tanben. Un sol problèma : un dels siès motors de l'astronau s'escantiguèt trop lèu.

Lo vòl pr'aquò se posquèt perseguir sens problèma e un còp en orbita la simulacion de lançament de satellits se posquèt debanar. Èran 22 exactament. Non pas de vertadièrs mas de satellits de demonstracion. Son estats mandat dins l'espaci sens cap de problèma.

Lo Starship puèi contunhèt son viatge fins a l'ocean indian. Aquí, après un pauc mai d'una ora de vòl, tornèt dabalar. La descenta se passèt coma previst e l'astronaut se venguèt pausar docamenton sus l'ocean abans de far la cabusada.

Los engenhaires de SpaceX avián pas previst de recuperar per aquel ensag ni lo booster ni lo Starship.

Lo Starship en mai de 2026

Lo Starship en orbita bassa sus l'ocean indian lo matin del 23 de mai de 2026


Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

GenF : actor europèu en fusion

GenF

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.