Starship V3 mai de 2026
Lo Starship abans sa partença lo 22 de mai de 2026

Se dabanèt dins la nuèch del divendres 22 al dissabte 23 de mai de 2026 lo dotzen ensag del Starship de SpaceX.

Al còp lo booster Super Heavy e lo Starship èran dins lor novèla version, la V3. Aquel tèst èra lo primièr per aquesta version.

La partença se passèt plan, los 33 motors del Super Heavy s'aluquèran correctament. La separacion del Starship se passèt plan tanben. Un sol problèma : un dels siès motors de l'astronau s'escantiguèt trop lèu.

Lo vòl pr'aquò se posquèt perseguir sens problèma e un còp en orbita la simulacion de lançament de satellits se posquèt debanar. Èran 22 exactament. Non pas de vertadièrs mas de satellits de demonstracion. Son estats mandat dins l'espaci sens cap de problèma.

Lo Starship puèi contunhèt son viatge fins a l'ocean indian. Aquí, après un pauc mai d'una ora de vòl, tornèt dabalar. La descenta se passèt coma previst e l'astronaut se venguèt pausar docamenton sus l'ocean abans de far la cabusada.

Los engenhaires de SpaceX avián pas previst de recuperar per aquel ensag ni lo booster ni lo Starship.

Lo Starship en mai de 2026

Lo Starship en orbita bassa sus l'ocean indian lo matin del 23 de mai de 2026


SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

GenF : actor europèu en fusion

GenF

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.