planetary-resources-asteroid-3d-print07/01/16 - La societat Planetary Resources, que son ambicion es de desvolopar l'explechacion de las matèrias primièras dins l'espaci (metals, aiga, idrogèn, oxigèn...), ven d'estampar en tres dimensions un objècte a basa de polvera d'asteroïde.

L'objècte far 2,5 centimètre sus 8,7 e pesa 250 gramas.

L'asteroïde utilizat proven d'Argentina e conten de fèrre, de niquèl e de cobalt.

Es l'entrepresa 3D Systems qu'ajudèt Planetary Resources a realizar aquel objècte de la geometria complèxa.

L'objectiu primièr de Planetary Resources, puslèu que de fabricar d'elements materials, es de reculir d'aiga suls còrses celèstes per produsir d'idrogèn e d'oxigèn, dos elements essential dins l'industria espaciala estent emplegats coma carburant pels motors dels vaissèls.

Un primièr pichon satellit, l'Arkyd-3R, es ja dins l'espaci, en accion. La siá tòca : testar las tecnologias claus (avionica, logicials).

De notar que la legislacion sul subjècte (explechacion de matèria extraterrèstra) es a se bastir. En novembre de 2015 al Estats Units lo president Barack Obama signèt una lei que reconeis los dreches de proprietat e d'explechacion sus aquelas ressorsas, l'U.S. Commercial Space Launch Competitiveness Act (H.R. 2262).


Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.