A la fin del mes de març de 2021 la societat Virgin Galactic desvelèt son vaissèl lo VSS Imagine.
Lo robòt Perseverance s'es pausat sus la planèta Mars lo 18 de febrièr de 2021.
Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.
Lo dimars 26 de genièr de 2021 Hyperloop Transportation Technologies anoncièt que tabalhariá amb la societat Icomera per far comunicar las siás capsulas.
L'aeropòrt de Pontoise en Illa de França s'organiza dempuèi qualque temps per venir lo luòc d'experimentacion privilegiat dels nòus veïculs de desplacament diches : taxis volants.
Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.
Basada a Tolosa l'entrepresa Road-Light concep un equipament lo Clic-Light.
Son 566 avions que son estats liurats en 2020 per l'avionor Airbus. Aquò ne far lo leader del sector davant l'estatsunidenc Boeing.
En Corèa del Sud al mes de novembre de 2020, mercés al Korea Superconducting Tokamak Advanced Research (KSTAR), un plasma es estat mantengut pendent 20 segondas a 100 milions de grases Celsius.
En novembre de 2020 lo Centre Europèu per la Recèrca Nucleara (CERN) debutèt la publicacion sus internèt de corses sul calcul qüantic.
Debutèt en 2018 a Tolosa lo projècte DEEL (DEpendable & Explainable Learning)
Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.
La societat Carmat obtenguèt en decembre de 2020 la certificacion CE de l'Union Europèa.
L'entrepresa Naïo Technologies comercializa de robòts agricòlas.
Lo 8 de novembre de 2020 e pel primièr còp, de personas posquèran « viatjar » mercés a un iperlop.
Lo dimècre 9 de decembre de 2020 SpaceX efectuèt un ensag sus un dels prototips de son Starship.
Lo dimars 8 de decembre de 2020 Emmanuel Macron anoncièt que lo futur pòrtavions que deu remplaçar lo Charles de Gaulle en 2038 seriá a propulsion nucleara.
L'ESA (European Space Agency) signèt amb la societat ClearSpace SA un contracte per l'organizacion d'una mission de recuperacion e de destrucion d'un objècte desenant sens foncion.
Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.
La societat Airbus es estada causida per L'ESA (European Space Agency) per tornar menar sus Tèrra d'escapolons del sòl marcian.
La societat Rolls-Royce aprogondís sa collaboracion amb Reaction Engines.
Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.
En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.
En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.
La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.
Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.
Dins l'encastre del programa Artemis bailejat per la NASA lo retorn dels umans sus la Luna èra previst per 2024. En novembre de 2021 Bill Nelson en carga del projècte per l'agéncia estatsunidenca anoncièt que l'eveniment se podriá pas organizar abans 2025 « al pus lèu ».
Lo 2 de febrièr de 2024 la societat Sierra Space develèt una fotografia de sa pichòta naveta, lo Dream Chaser, dins los bastiments de la NASA, montada sus d'equipaments de tèst.