questionJosiana Ubaud propausa sul sieu site internet lo document Mai ont a passat la nòstra lenga ? Dreça aquí un inventari del massacre cultural menat pels actors de l'accion culturala en Occitània. Massacre que se complís en tota innocéncia, la boca en còr, e degun per se plànher. La desoccitanizacion es a s'acabar e Josiana Ubaud justament s'indigna.

Aquí la presentacion que fa de son trabalh :

« Entameni aicí un dorsier sus leis escòrnas fachas a la lenga, « en tota bòna consciéncia », per nòstrei responsables politics, associatius, scientifics, cercaires de tota mena, neuroticament franco-francés. E mai quand parlan de causas d’encò nòstre (arts decorativas, fauna, flòra, geologia, toponims, forçadament nommats en occitan), capitan de censurar impietadosament l’occitan ò de lo folclorizar despietadosament. De tot segur, i a de gran a mòure ò de grame a triar... o sabèm ailàs totei. Lo pretèxte que « lei lengas regionalas amenaçan lo francés » es evidentament una escòrna brandida per justificar l’estofament, d’autant mai que se laissan colonizar desvergonhosament per l’anglés. « Les élites vassalisées » que ne parla Claudi Hagège. Vassalizadas, esquinaplegadas, trionfalament desculturadas, impausant sa marcha vèrs un avenidor radiós sens istòria, sens passat, sens referéncia, sens umanitats au sens culturau. Lo desèrt... de la barbariá. »

[Legir lo document]


Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.