L'Institut d'Estudis Occitans d'Aude organiza a Carcassona l'eveniment Escritura 2017. Un moment de rescontres e d'escambis centrat mai que mai sus la literatura occitana o los libres sus Occitània.

La manifestacion se dobrirà a l'Ostal Sirventés (79, la Trivala a Carcassona), lo dijòus 31 d'agost, a 18h30 amb l'estrena de la mòstra Las Musas de 2017 e de las òbras del Grop Aqüarèla del Cercle Occitan del País de Carcassona.

Dimenge 3 de setembre, a l'escasença de la Fièra als Trastes del barri, l'Ostal Sirventés jogarà a « pòrtas dobèrtas » long de la jornada.

Los tres rendètz-vos mai literaris seguiràn :

  • Dijòus 7 de setembre, a 18h30, per descobrir, a travèrs la lectura d'unes passatges, lo libre de Jules Rivals L'âme terrienne (CS-Prod) consacrat a 1907, eveniments contats amb estrambòrd e transformats per l'autor en una epopèa populara.
  • Dimècres 13 de setembre, a 18h30, per parlar de la naissença del moviment obrièr a Seta amb Alan Cameliò, autor de l'estudi Una Séença a la borsa plata (IEO-Lengadòc). Un obratge ont, a partir d’una pèça de propaganda anarquista publicada en 1905 per lo carretièr Pascau Verdale, Alan Cameliò descriu l’ambient e l’istòria sociala, economica e culturala d’aqueste moment ont, a Seta coma endacòm mai, l’idèa de crear una societat novèla grelhava dins l’èime dels trabalhadors.
  • Dijòus 21 de setembre, a 18h30, per rescontrar Miquèla Stenta, autora de l'obratge Marcelle Delpastre, à fleur de l'âme (Vent Terral, 2016, fotografias de Charles Camberoque) qu'evocarà la granda escrivana lemosina e occitana Marcèla Delpastre per contribuïr a la coneissença e a l'espandiment de son òbra (poesia, contes, sovenirs, etnografia...).

Dijòus 28 de setembre, a comptar de 20h, en dirècte dempuèi Ciutat, Òc-Tele virarà en dirècte una emission consacrada a l'eretatge dels trobadors a Carcassona.


Musica : Aqueles

Aqueles

Al mes de març de 2020 lo jornal Roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.

L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.