Del 9 al 14 de julhet de 2019 se debanava l'Universitat Occitana de La Guepia.

Al torn dels tradicionals cors de lenga, lo programa fasiá la part bèla a la dança, al cant e a la musica amb una granda varietat d'estagis.

Los cors de lenga èran assegurats per :

  • Florent Vialade per los debutant :
  • Emmanuel Isopet pel nivèl intermediari e ;
  • Muriel Vernières pel nivèl avançat (expression orala e lectura elementàrias en occitan demandadas).

Lo cors de Muriel Vernières s'organizava al torn d'un trabalh aprigondit sus la musicalitat de la lenga, l'escota, la mesa en paraula e l'expression a partir de tèxtes de la literatura orala e de la literatura escricha. L'objectiu del cors èra de constituïr un repertòri e de soscar amb los participants interessats sus son utilizacion, professionala o personala, amb diferents publics : escolar e peri-escolar, resident d'EPHAD, corses per adultes.

Lo divendres 12 de julhet, Cristian-Pèire Bedel prepausava sa tradicionala passejada onomastica. Aquesta, organizada a l'entorn de La Guèpia dempuèi la creacion de Lenga Viva, associacion qu'organiza l'universitat, es l'escasença de trapar los mots occitans que son, mai que mai, a l'origina de noms de luòcs, testes de la cultura locala : istòria, relèu, activitats, bastit...

*

Presentacion de l'universitat pels organizators – L'Universitat Occitana de La Guepia es un luòc e un temps d'ensenhament, d'animacion, d'estudi, mas es tanben, una occasion mannada d'encontres (e de conversas) improbables endacòm mai : los escolans dels corses pòdon parlar amb d'occitanofònes « naturals » del vesinatge coma amb d'escrivans, d'intellectuals e d'artistes de renom, los vièlhs savis pòdon parlar als joves lançats, la cultura sabenta encontrar la cultura populara, los estrangièrs encontran los del país sus de questions d'istòria e de patrimòni.

Tot aquò dins un ambient al còp estudiós e pausadís, amb los pès chimpats dins l'aiga de Viaur e d'Avairon, amb la consciéncia d'aprestar, en primadièrs, l'avenidor del país.


Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt (1988)

Diccionaire occitan-français de Louis Alibert

Testimoniatge de Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt.