Planson
Detalh de l'afica de la mòstra

Es organizada del 7 de març fins al mes d'abril de 2020 a Albi la mòstra : Le parc Rochegude... et autre. Presenta d'òbras de Marie-José Planson.

La mòstra nos far intrar en silenci dins sos tablèus. La natura vibra a cada tòca de son pincèl, cada bocin de matièra de la siás telas trapa aquí sa tonalitat justa e coma dins un miralh lo pargue vesin la rapèla.

Reals, a posita : plantas, aucèls, flors. E la vida brusís, s’estrementís, fusiona amb las telas. La pintura ven aital reconsiderada, exaltada pel cada trach, cada color.

Marie-José Planson es nascuda a París en 1947, en 1964 intra a l'ESAM, Escòla Superiora de las Arts Modèrnes de París. Trabalharà puèi per la mòda parisenca o en decoracion pels grand magazins.

De contunh trabalha son art. Expausa al Salon des Indépendants, a la galariá Duncan, carrièra de Seine a París encara. A Bordèu expausa hangars 5 a la librairiá Glénat.

Albi ven sa vila d'adopcion. Aquí expausa sala Choiseul al musèu Toulouse Lautrec. Anima de talhièr pels enfants, interven dins diferentas escòlas sus diferent projèctes pedagogics e realiza d'òbras per diferentas institucions : lo buste, per exemple, de Joan Jaurés per La Verrerie Ouvrière d’Albi.


Robèrt Lafont subre l'alienacion (I)

Chorus

Un article de robèrt Lafont subre l'alienacion.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Lo sens dels mots : unic/unenc e uman/omenenc

unic

Un comentari de Pèire Pessamessa sus l'emplec dels mots unic/unenc e uman/omenenc.