Planson
Detalh de l'afica de la mòstra

Es organizada del 7 de març fins al mes d'abril de 2020 a Albi la mòstra : Le parc Rochegude... et autre. Presenta d'òbras de Marie-José Planson.

La mòstra nos far intrar en silenci dins sos tablèus. La natura vibra a cada tòca de son pincèl, cada bocin de matièra de la siás telas trapa aquí sa tonalitat justa e coma dins un miralh lo pargue vesin la rapèla.

Reals, a posita : plantas, aucèls, flors. E la vida brusís, s’estrementís, fusiona amb las telas. La pintura ven aital reconsiderada, exaltada pel cada trach, cada color.

Marie-José Planson es nascuda a París en 1947, en 1964 intra a l'ESAM, Escòla Superiora de las Arts Modèrnes de París. Trabalharà puèi per la mòda parisenca o en decoracion pels grand magazins.

De contunh trabalha son art. Expausa al Salon des Indépendants, a la galariá Duncan, carrièra de Seine a París encara. A Bordèu expausa hangars 5 a la librairiá Glénat.

Albi ven sa vila d'adopcion. Aquí expausa sala Choiseul al musèu Toulouse Lautrec. Anima de talhièr pels enfants, interven dins diferentas escòlas sus diferent projèctes pedagogics e realiza d'òbras per diferentas institucions : lo buste, per exemple, de Joan Jaurés per La Verrerie Ouvrière d’Albi.


Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

Municipalas de 2026 en França, programa del Partit Occitan

Eleccions Municipalas, França, 2025

Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.