La Topina

Dins son magazine numèro 159 dels meses de març e abril de 2020 lo departament de Nauta Garona presentava lo restaurant tolosan La Topina.

La Topina, totes los gostes de la cultura occitana

Quin melhor endreit que la taula per afavorir los encontres, mesclar los gostes e descobrir las culturas ? Amb la Topina, lor restaurant cultural de Tolosa, Florent Salinié e la siá sòrre Nathalie Gavrilovitch botan en pratica aquel art consomat de la convivéncia que ritma lor quotidian dempuèi totjorn.

« Coma Le bar de l’avenir de la miá menina a Agen, aviái envaja de dubrir un luòc a l’anciana, testimònia Florent e, aquò s’inventa pas, es lo mieu vendaire de primièras culhidas que me parlèt de l’apèl a projèctes per animar aquel luòc situat al pè del pont Sant Pèire. »

Aital, dempuèi un an, amb dos emplegats, aculhisson los amators de plats conconctats amb produches de sason, e los amoroses de la cultura occitana.

Una taula etica

Sus la carta bilingüa, se butan carns, peisses transformats en sautat de sépia, gautas de pòrc associadas amb legumes fresques, un vertadièr plat vegetarian, tartinas, polidas composicions, tot aquò possible gràcia als productors locals.

« Dins totes los domenis, avèm un procediment ciutadan, complèta Florent. L’etica nòstra consistís a botar en avant una cultura occitana dubèrta sul mond que presentam als nòstres visitors venguts de pertot. »

Seradas, debats, conferéncias, concèrts, tot es bon dins aquela Topina !


Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.