La Topina

Dins son magazine numèro 159 dels meses de març e abril de 2020 lo departament de Nauta Garona presentava lo restaurant tolosan La Topina.

La Topina, totes los gostes de la cultura occitana

Quin melhor endreit que la taula per afavorir los encontres, mesclar los gostes e descobrir las culturas ? Amb la Topina, lor restaurant cultural de Tolosa, Florent Salinié e la siá sòrre Nathalie Gavrilovitch botan en pratica aquel art consomat de la convivéncia que ritma lor quotidian dempuèi totjorn.

« Coma Le bar de l’avenir de la miá menina a Agen, aviái envaja de dubrir un luòc a l’anciana, testimònia Florent e, aquò s’inventa pas, es lo mieu vendaire de primièras culhidas que me parlèt de l’apèl a projèctes per animar aquel luòc situat al pè del pont Sant Pèire. »

Aital, dempuèi un an, amb dos emplegats, aculhisson los amators de plats conconctats amb produches de sason, e los amoroses de la cultura occitana.

Una taula etica

Sus la carta bilingüa, se butan carns, peisses transformats en sautat de sépia, gautas de pòrc associadas amb legumes fresques, un vertadièr plat vegetarian, tartinas, polidas composicions, tot aquò possible gràcia als productors locals.

« Dins totes los domenis, avèm un procediment ciutadan, complèta Florent. L’etica nòstra consistís a botar en avant una cultura occitana dubèrta sul mond que presentam als nòstres visitors venguts de pertot. »

Seradas, debats, conferéncias, concèrts, tot es bon dins aquela Topina !


Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.