La Topina

Dins son magazine numèro 159 dels meses de març e abril de 2020 lo departament de Nauta Garona presentava lo restaurant tolosan La Topina.

La Topina, totes los gostes de la cultura occitana

Quin melhor endreit que la taula per afavorir los encontres, mesclar los gostes e descobrir las culturas ? Amb la Topina, lor restaurant cultural de Tolosa, Florent Salinié e la siá sòrre Nathalie Gavrilovitch botan en pratica aquel art consomat de la convivéncia que ritma lor quotidian dempuèi totjorn.

« Coma Le bar de l’avenir de la miá menina a Agen, aviái envaja de dubrir un luòc a l’anciana, testimònia Florent e, aquò s’inventa pas, es lo mieu vendaire de primièras culhidas que me parlèt de l’apèl a projèctes per animar aquel luòc situat al pè del pont Sant Pèire. »

Aital, dempuèi un an, amb dos emplegats, aculhisson los amators de plats conconctats amb produches de sason, e los amoroses de la cultura occitana.

Una taula etica

Sus la carta bilingüa, se butan carns, peisses transformats en sautat de sépia, gautas de pòrc associadas amb legumes fresques, un vertadièr plat vegetarian, tartinas, polidas composicions, tot aquò possible gràcia als productors locals.

« Dins totes los domenis, avèm un procediment ciutadan, complèta Florent. L’etica nòstra consistís a botar en avant una cultura occitana dubèrta sul mond que presentam als nòstres visitors venguts de pertot. »

Seradas, debats, conferéncias, concèrts, tot es bon dins aquela Topina !


Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.