Del 10 al 13 de julhet de 2021 se debanarà a Nimes l'Universitat Occitana d'Estiu

L'eveniment es previst ongan en presencial a l'ostal diocesan de Nimes. Lo subjècte ne serà : òme/animal quinas evolucions dins las relacions ?

L'animal, dometge o salvatge, real o imaginari, serà donc al centre d'aquesta universitat. Son totas las relacions qu'entretenèm amb los animals que seràn questionadas. Relacions nombrosas, los animals essent present amb nosautres pel trabalh o los lésers, fan tanben part de nòstra alimentacion, noirisson las nòstras cresenças.

Entre collaboracion, respècte, afrontament, paur o veneracion, son d'univèrs culturals multiples que dempuèi de milenaris se bastisson entre l'òme e l'animal. Diferents especialistas vendràn balhar a Nimes lors testimoniatges e analisis.

Aquí çai-jos qualques eveniments del programa :

  • Lo dissabte 10 de julhet, podretz ausir Josiana Ubaud parlar de las plantas preferidas del bestiari salvatge e de las plantas medicinalas pels animals.
  • Lo dimenge 11 de julhet Maria-Joana Verny presentarà lo bestiari dins la literatura occitana.
  • Lo diluns 12 de julhet, Margot Constans evocarà la falconeriá al sègle XII.
  • Lo dimarç 13 de julhet, Jean-Noël Pelen presentarà lo rapòrt entre las societats ruralas tradicionalas e lo « salvatge encantat ».

L'eveniment es organizat per la MARPÒC.

*

Universitat occitana d'estiu nimes 2021 Universitat occitana d'estiu nimes 2021

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.