Dins la revista Lenga 78 (2015), Règis Labedan presenta son trabalh sus las « Transmission e representacions de la lenga occitana dins una comuna de la periferia tolosenca (Florenç, Nauta Garona) ». Tornam publicar aicí l'introducion.

Per las personas e las organizacions qu'an coma tòca la defensa e lo desvolopament de la lenga occitana, un dels primièrs enjòcs es de conéisser la situacion actuala de las practicas e de las representacions de la lenga. Aquò es necessari per poder apuèi afirmar la question de la lenga occitana coma objècte politic e obrar sus la socializacion e la transmission de la lenga. Aquò es una de las rasons de la causida del objècte d'aquel estudi.

L'autre rason d'aquela causida es la meuna enfança a Florenç, una comuna de la debuta de Lauragués, prèp de la ciutat de Tolosa. Los contactes amb la lenga occitana, dins ma trajectòria personala, foguèron dins un primièr temps subretot al dintre de la meuna familha, originària de Gasconha e installada dins la comuna de Florenç coma consequéncia de l'exòde rural. Mes quand comencèri de prene de corses d'occitan, descobriguèri que dins aquesta comuna, ont aviái quasi pas jamai ausit d'occitan, i aviá mai de personas que pensavi que parlavan la lenga. Doncas, aquel estudi es tanben, al moment de debutar d'estudis d'occitan, l'ocasion d'un retorn reflexiu sus una part de mon environament.

S'agís d'estudiar amb un metòde sociologic de recèrca qualitativa las practicas e las representacions de la lenga occitana dins un parçan de Lauragués qu'es la comuna de Florenç. Dins quina mesura la lenga d'òc constituís una cultura esconduda mas encara viva dins las banlègas residencialas de Tolosa ?

Una primièra ipotèsi que testarai es que l'occitan, s'es fòrça pauc visible dins aquel espaci es ça que la enrasigat. S'agís aquí d'estudiar las practicas socialas de la lenga, los espacis e las situacions ont es parlada, ausida, legida o escrita. Aquela ipotèsi poirà èsser estudiada amb una atencion cap a la dinamica istorica de cambiament d'aqueles espacis e situacions de practica sociala de la lenga.

Aquò mena a la question de la transmission e poirai agachar una segonda ipotèsi, ja plan documentada per d'autres, la de l'arrèst de la transmission familiala.

Fin finala, m'interessarai a las representacions de la lenga, amb l'ipotèsi d'un cambiament recent d'agach sus la lenga nòstra, d'una situacion d'autodesvalorizacion de la lenga cap a de representacions mai positivas.

[la seguida sul site de la revista]


Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.