Dins la revista Lenga 78 (2015), Règis Labedan presenta son trabalh sus las « Transmission e representacions de la lenga occitana dins una comuna de la periferia tolosenca (Florenç, Nauta Garona) ». Tornam publicar aicí l'introducion.

Per las personas e las organizacions qu'an coma tòca la defensa e lo desvolopament de la lenga occitana, un dels primièrs enjòcs es de conéisser la situacion actuala de las practicas e de las representacions de la lenga. Aquò es necessari per poder apuèi afirmar la question de la lenga occitana coma objècte politic e obrar sus la socializacion e la transmission de la lenga. Aquò es una de las rasons de la causida del objècte d'aquel estudi.

L'autre rason d'aquela causida es la meuna enfança a Florenç, una comuna de la debuta de Lauragués, prèp de la ciutat de Tolosa. Los contactes amb la lenga occitana, dins ma trajectòria personala, foguèron dins un primièr temps subretot al dintre de la meuna familha, originària de Gasconha e installada dins la comuna de Florenç coma consequéncia de l'exòde rural. Mes quand comencèri de prene de corses d'occitan, descobriguèri que dins aquesta comuna, ont aviái quasi pas jamai ausit d'occitan, i aviá mai de personas que pensavi que parlavan la lenga. Doncas, aquel estudi es tanben, al moment de debutar d'estudis d'occitan, l'ocasion d'un retorn reflexiu sus una part de mon environament.

S'agís d'estudiar amb un metòde sociologic de recèrca qualitativa las practicas e las representacions de la lenga occitana dins un parçan de Lauragués qu'es la comuna de Florenç. Dins quina mesura la lenga d'òc constituís una cultura esconduda mas encara viva dins las banlègas residencialas de Tolosa ?

Una primièra ipotèsi que testarai es que l'occitan, s'es fòrça pauc visible dins aquel espaci es ça que la enrasigat. S'agís aquí d'estudiar las practicas socialas de la lenga, los espacis e las situacions ont es parlada, ausida, legida o escrita. Aquela ipotèsi poirà èsser estudiada amb una atencion cap a la dinamica istorica de cambiament d'aqueles espacis e situacions de practica sociala de la lenga.

Aquò mena a la question de la transmission e poirai agachar una segonda ipotèsi, ja plan documentada per d'autres, la de l'arrèst de la transmission familiala.

Fin finala, m'interessarai a las representacions de la lenga, amb l'ipotèsi d'un cambiament recent d'agach sus la lenga nòstra, d'una situacion d'autodesvalorizacion de la lenga cap a de representacions mai positivas.

[la seguida sul site de la revista]


Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Conte : Lo pol e la poma d'aur

Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.