Dins son jornal del mes de junh de 2022 la region Occitània comunicava sus las marcas qu'emplegan la lenga nòstra per lor promocion.

Aquelas marcas que jògan la carta de l'occitan

Portaires d’una vision modèrna de la cultura e de la lenga occitanas, d’unes entrepreneires an causit de far de l’identitat occitana una aisina de marqueting. E aquò fonciona !

Engatjat dempuèi vint ans dins la defensa e la difusion de la cultura occitana, Macarèl vend dins sa botiga tolosana de vestits e d’objèctes flocats amb las colors occitanas o mai ondrats de dessenhs umoristics e de messatges en occitan.

Dins lo domeni del prèst-a-portar, d’autras marcas an espelit dempuèi aquel temps. Dins la region Occitània, se pòt citar mai que mai le Polo Occitan, Coqcitanie, Boudu ; del costat Nòva Aquitània, Adishatz, Lou Gascon o La Lauzeta.

Que s’agisca del nom de l’entrepresa, de la concepcion dels produches, del discors comercial, o de totas tres causas a l’encòp, l’occitan es l’argument que fa vendre. Cada còp mai, aquelas marcas son portadas per d’entrepreneires joves, atentius a una fabricacion mai etica, que fa apèl a de talhièrs locals. Aital, l’estacament a l’identitat occitana va sovent amassa amb un interès pel territòri dins sos aspèctes culturals, mas tanben economics e ecologics.

Dins los domenis de l’alimentacion, subretot del vin e de la cervesa, aqueste partit pres es encara mai espandit, a l’imatge de las cervesas Espigal o Sabètz que Lèu per exemple.

Jornala de la region Occitània
junh de 2022


Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Musica : entrevista de Guillaume Lopez

Guillaume Lopez

Dins son magazine del mes de novembre de 2019, la vila de Tolosa publicava una entrevista de Guillaume Lopez.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.