Dins son jornal del mes de junh de 2022 la region Occitània comunicava sus las marcas qu'emplegan la lenga nòstra per lor promocion.

Aquelas marcas que jògan la carta de l'occitan

Portaires d’una vision modèrna de la cultura e de la lenga occitanas, d’unes entrepreneires an causit de far de l’identitat occitana una aisina de marqueting. E aquò fonciona !

Engatjat dempuèi vint ans dins la defensa e la difusion de la cultura occitana, Macarèl vend dins sa botiga tolosana de vestits e d’objèctes flocats amb las colors occitanas o mai ondrats de dessenhs umoristics e de messatges en occitan.

Dins lo domeni del prèst-a-portar, d’autras marcas an espelit dempuèi aquel temps. Dins la region Occitània, se pòt citar mai que mai le Polo Occitan, Coqcitanie, Boudu ; del costat Nòva Aquitània, Adishatz, Lou Gascon o La Lauzeta.

Que s’agisca del nom de l’entrepresa, de la concepcion dels produches, del discors comercial, o de totas tres causas a l’encòp, l’occitan es l’argument que fa vendre. Cada còp mai, aquelas marcas son portadas per d’entrepreneires joves, atentius a una fabricacion mai etica, que fa apèl a de talhièrs locals. Aital, l’estacament a l’identitat occitana va sovent amassa amb un interès pel territòri dins sos aspèctes culturals, mas tanben economics e ecologics.

Dins los domenis de l’alimentacion, subretot del vin e de la cervesa, aqueste partit pres es encara mai espandit, a l’imatge de las cervesas Espigal o Sabètz que Lèu per exemple.

Jornala de la region Occitània
junh de 2022


Montpelhièr : l'arpa del Senhor Guilhèm

En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.

Robèrt Lafont subre l'alienacion (I)

Chorus

Un article de robèrt Lafont subre l'alienacion.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.