Dins son jornal del mes de junh de 2022 la region Occitània comunicava sus las marcas qu'emplegan la lenga nòstra per lor promocion.

Aquelas marcas que jògan la carta de l'occitan

Portaires d’una vision modèrna de la cultura e de la lenga occitanas, d’unes entrepreneires an causit de far de l’identitat occitana una aisina de marqueting. E aquò fonciona !

Engatjat dempuèi vint ans dins la defensa e la difusion de la cultura occitana, Macarèl vend dins sa botiga tolosana de vestits e d’objèctes flocats amb las colors occitanas o mai ondrats de dessenhs umoristics e de messatges en occitan.

Dins lo domeni del prèst-a-portar, d’autras marcas an espelit dempuèi aquel temps. Dins la region Occitània, se pòt citar mai que mai le Polo Occitan, Coqcitanie, Boudu ; del costat Nòva Aquitània, Adishatz, Lou Gascon o La Lauzeta.

Que s’agisca del nom de l’entrepresa, de la concepcion dels produches, del discors comercial, o de totas tres causas a l’encòp, l’occitan es l’argument que fa vendre. Cada còp mai, aquelas marcas son portadas per d’entrepreneires joves, atentius a una fabricacion mai etica, que fa apèl a de talhièrs locals. Aital, l’estacament a l’identitat occitana va sovent amassa amb un interès pel territòri dins sos aspèctes culturals, mas tanben economics e ecologics.

Dins los domenis de l’alimentacion, subretot del vin e de la cervesa, aqueste partit pres es encara mai espandit, a l’imatge de las cervesas Espigal o Sabètz que Lèu per exemple.

Jornala de la region Occitània
junh de 2022


Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Sèrgi Viaule sul libre de Jules Cubaynes 'Camins de guèrra'

Camin de guèrra, Jules Cubaynes

Una critica de Sèrgi Viaule pareguda dins lo jornal La Setmana en 2018.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.