Dins son jornal del mes de junh de 2022 la region Occitània comunicava sus las marcas qu'emplegan la lenga nòstra per lor promocion.

Aquelas marcas que jògan la carta de l'occitan

Portaires d’una vision modèrna de la cultura e de la lenga occitanas, d’unes entrepreneires an causit de far de l’identitat occitana una aisina de marqueting. E aquò fonciona !

Engatjat dempuèi vint ans dins la defensa e la difusion de la cultura occitana, Macarèl vend dins sa botiga tolosana de vestits e d’objèctes flocats amb las colors occitanas o mai ondrats de dessenhs umoristics e de messatges en occitan.

Dins lo domeni del prèst-a-portar, d’autras marcas an espelit dempuèi aquel temps. Dins la region Occitània, se pòt citar mai que mai le Polo Occitan, Coqcitanie, Boudu ; del costat Nòva Aquitània, Adishatz, Lou Gascon o La Lauzeta.

Que s’agisca del nom de l’entrepresa, de la concepcion dels produches, del discors comercial, o de totas tres causas a l’encòp, l’occitan es l’argument que fa vendre. Cada còp mai, aquelas marcas son portadas per d’entrepreneires joves, atentius a una fabricacion mai etica, que fa apèl a de talhièrs locals. Aital, l’estacament a l’identitat occitana va sovent amassa amb un interès pel territòri dins sos aspèctes culturals, mas tanben economics e ecologics.

Dins los domenis de l’alimentacion, subretot del vin e de la cervesa, aqueste partit pres es encara mai espandit, a l’imatge de las cervesas Espigal o Sabètz que Lèu per exemple.

Jornala de la region Occitània
junh de 2022


Montpelhièr : l'arpa del Senhor Guilhèm

En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Conte : Lo pol e la poma d'aur

Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.