Dins son jornal del mes de junh de 2022 la region Occitània comunicava sus las marcas qu'emplegan la lenga nòstra per lor promocion.

Aquelas marcas que jògan la carta de l'occitan

Portaires d’una vision modèrna de la cultura e de la lenga occitanas, d’unes entrepreneires an causit de far de l’identitat occitana una aisina de marqueting. E aquò fonciona !

Engatjat dempuèi vint ans dins la defensa e la difusion de la cultura occitana, Macarèl vend dins sa botiga tolosana de vestits e d’objèctes flocats amb las colors occitanas o mai ondrats de dessenhs umoristics e de messatges en occitan.

Dins lo domeni del prèst-a-portar, d’autras marcas an espelit dempuèi aquel temps. Dins la region Occitània, se pòt citar mai que mai le Polo Occitan, Coqcitanie, Boudu ; del costat Nòva Aquitània, Adishatz, Lou Gascon o La Lauzeta.

Que s’agisca del nom de l’entrepresa, de la concepcion dels produches, del discors comercial, o de totas tres causas a l’encòp, l’occitan es l’argument que fa vendre. Cada còp mai, aquelas marcas son portadas per d’entrepreneires joves, atentius a una fabricacion mai etica, que fa apèl a de talhièrs locals. Aital, l’estacament a l’identitat occitana va sovent amassa amb un interès pel territòri dins sos aspèctes culturals, mas tanben economics e ecologics.

Dins los domenis de l’alimentacion, subretot del vin e de la cervesa, aqueste partit pres es encara mai espandit, a l’imatge de las cervesas Espigal o Sabètz que Lèu per exemple.

Jornala de la region Occitània
junh de 2022


Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.