A la fin de 2022 l'IEO-12 receviá Joan-Marc Vilanòva. Aqueste presentèt son libre Teneson de las albas, recuèlh de nòvas bilingüe occitan/francés. Aquí çai-jos la presentacion que fasián los organizators de l'eveniment.

Vilanòva Joan-Marc : passaire de mots e d’istòrias

Tant val o dire simplament : i a d’encontres de tota mena e d’unes daisson un sovenir agradiu, simpatic mas tanben noirissent e mai apitançós. Aital l’encontre de l’IEO amb Vilanòva Joan-Marc que ven de publicar (en bilingüe) Teneson de las albas.

Vilanòva nasquèt al país de las vinhas, dins la plana de Lengadòc... Ja, en 2003, escriu dins Quilhadors : « La lenga, coma un rebrot de vinha verge. Siái cavalièr faidit, en quista de castèl. Ja, lo castèl, l'ai dins la tèsta. Me mudi molinièr de las letras polidas. L'espèr me quita pas de viure al país. Ò ! M'abeurar de lenga ! M'assadolar ! E mai se las vinhas se fan raras, las vendémias mecanicas. E mai passe lo temps. »

Nascut dins las vinhas... e trabalhador dins las pòstas : París, Lion, Marselha, Agde, Besièrs... Es coma exiliat, faidit, que Vilanòva tòrna trobar la lenga del país ; s'abeura...

... e deven, coma ditz, « passaire de mots, d’istòria e de lenga ». Teatre, escriches, reviradas, charadissas e animacions : arrèsta pas... e uèi vaquí las quatre novèlas Teneson de las albas...

Citacion : « Mai d’un còp, lo matinet me retroba a l’escritòri »... « alara, astrugas, me venon de desiranças d’escritura, portadas per la teneson de las albas ».

Aital Vilanòva, de matin, fa cantar la lenga, la fa dançar...

Se vei pro que i pren plaser, e çò melhor : nosautres tanben nos regalam...

E de l’escotar se comprend que Vilanòva Joan-Marc es un contaire que sap vos embarcar dins sas istòrias ; l’auditor, fin finala, es plan consent : deven complici... e n’espèra una autra pel camin...

IP, IEO-12

Teneson de las albas, Joan-Marc Vilanòva

Cobèrta del libre Teneson de las albas de Joan-Marc Vilanòva, Un jour / Une nuit, 2019, 168 paginas, 15 èuros


L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.